Last active
May 23, 2023 19:58
-
-
Save davidpelayo/464fd72bc228170d5e7dd91c119a2c6c to your computer and use it in GitHub Desktop.
chatgpt voting test - psc
This file contains bidirectional Unicode text that may be interpreted or compiled differently than what appears below. To review, open the file in an editor that reveals hidden Unicode characters.
Learn more about bidirectional Unicode characters
per a la | |
UN PROGRAMA PER A LA MAJORIA | |
ÍNDEX DE COMPROMISOS | |
1. El primer mandat optimista, 2019-2023.....................................................................................7 | |
1.1.- Un model de societat justa, cohesionada i inclusiva............................................8 | |
1.2.- Un fort impuls en la transformació urbana, la cohesió territorial, | |
i en la cohesió i inclusió social...........................................................................................9 | |
Bloc 1: Transformació urbana | |
2. Un projecte per a la transformació urbana, | |
la transformació verda i la inclusió social ..................................................................................14 | |
3. Transformació Verda. Un model urbanístic racional, | |
eficient i sostenible (ODS 7,11,12,13,15).......................................................................................................17 | |
3.1- Nou PGOU..........................................................................................................................18 | |
3.2- Un Urbanisme àgil i eficient........................................................................................18 | |
3.3- Un model urbanístic pensat per als vendrellencs.................................................18 | |
3.4- Compromesos amb el 3/30/300..................................................................................19 | |
3.5- Un Municipi verd: Parc del Botafoc i propers parcs i jardins..............................21 | |
3.6- Espais per jugar, espais de salut ...............................................................................22 | |
3.7- Usos agraris ....................................................................................................................22 | |
3.8- Projecte Next Generation de renaturalització i arranjament dels torrents | |
i rieres que travessen el Vendrell. ...................................................................................23 | |
3.9- Les Madrigueres: Un tresor de la costa mediterrània ........................................23 | |
3.10- Un nou model energètic urbà. ...............................................................................24 | |
3.11- Urbanisme de gènere ................................................................................................24 | |
3.12- Espai urbà inclusiu ....................................................................................................24 | |
4. Mobilitat, moure’s sense emissions......................................................................................25 | |
4.1- Noves zones de vianants i reformes urbanes.....................................................26 | |
4.2- Més aparcaments.......................................................................................................27 | |
4.3- Bicicletes i tricicletes ................................................................................................27 | |
4.4- L’anella verda. Els itineraris de felictat.................................................................27 | |
4.5- Camins escolars segurs.............................................................................................28 | |
4.6- Pas BUS..........................................................................................................................28 | |
4.7- Ferrocarril.....................................................................................................................28 | |
5. La gestió de l’Aigua....................................................................................................................30 | |
6. La gestió dels residus i la neteja viària................................................................................33 | |
Bloc 2: Cohesió social | |
7. Un model de societat justa, cohesionada i inclusiva.........................................................38 | |
8. La salut és el que importa (ODS 3).........................................................................................41 | |
8.1- El Pla de Salut municipal...........................................................................................41 | |
8.2- Millora dels equipaments sanitaris........................................................................42 | |
8.3- Salut mental.................................................................................................................42 | |
8.4- Promoció de la salut..................................................................................................43 | |
8.5.- Transformació verda i saludable de l’espai urbà i la mobilitat.....................44 | |
8.6.- Combatre la soledat no desitjada.........................................................................44 | |
9. Educació (ODS 4)..........................................................................................................................45 | |
9.1- Educació, equitat educativa i igualtat d’oportunitats........................................45 | |
9.2- L’Escola Municipal de Música Pau Casals...............................................................46 | |
9.3- El Vendrell, municipi educador.................................................................................44 | |
9.4- Formació professional i batxillerat artístic............................................................45 | |
9.5- Seu Universitària del Baix Penedès.........................................................................46 | |
10. Polítiques de Joventut..............................................................................................................51 | |
11. Activitat econòmica i ocupació (ODS 8)................................................................................54 | |
11.1- Comerç i serveis...........................................................................................................54 | |
11.2- El Mercat, mercats setmanals i fires......................................................................54 | |
11.3- Turisme..........................................................................................................................57 | |
11.4- Indústria.......................................................................................................................58 | |
11.5- Pol empresarial. La Colònia Ferroviària...............................................................58 | |
11.6- L’Ajuntament com a dinamitzador de l’economia local i l’ocupació.............59 | |
11.7- Polítiques actives d’ocupació..................................................................................60 | |
12. El Municipi de la Cultura (ODS 11).........................................................................................62 | |
12.1- Cuidem el Patrimoni..................................................................................................62 | |
12.2- La cultura popular, la cultura de totes i tots......................................................64 | |
13. Un municipi amb Festa.............................................................................................................66 | |
14. La reforma horària i el Pacte del Temps..............................................................................68 | |
15. Polítiques socials per al 100% de la població. | |
El municipi de la igualtat i la llibertat (ODS 1,2,3,5,10)..........................................................70 | |
15.1- Politiques LGTBI+........................................................................................................70 | |
15.2- Politiques feministes................................................................................................71 | |
15.3- Municipis solidaris....................................................................................................72 | |
15.4- Polítiques d’habitatge..............................................................................................73 | |
15.5- Gent Gran activa.........................................................................................................74 | |
16. Esport inclusiu...........................................................................................................................76 | |
17. Benestar Animal.........................................................................................................................78 | |
Bloc 3: Cohesió territorial | |
18. Cohesió territorial (ODS 6, 16)............................................................................................82 | |
18.1-La cohesió territorial implica polítiques públiques.......................................82 | |
18.2- Els interessos de la ciutadania per sobre de tot...........................................83 | |
18.3- Defensem els serveis públics. Defensem l’ocupació pública.....................83 | |
18.4-Tecnologia com a instrument de gestió per continuar avançant...............83 | |
18.5- Cuidem el Vendrell................................................................................................84 | |
18.6- Administració electrònica i atenció presencial garantida..........................84 | |
18.7- Transparència i participació ciutadana...........................................................84 | |
18.8- Seguretat i convivència........................................................................................84 | |
18.9- Hisenda municipal. Els comptes clars.............................................................85 | |
19. Les urbanitzacions són Vendrell.......................................................................................90 | |
20. Els serveis públics i mobilitat als nuclis marítims: | |
Coma-ruga, Sant Salvador i el Francàs..................................................................................92 | |
El Vendrell | |
OPTIMISTA | |
per al | |
2023 | |
El primer | |
mandat optimista, 1. 2019-2023 | |
7 | |
1. El primer mandat optimista, 2019-2023 | |
L’any 2019 la majoria de ciutadanes i ciutadans ens van fer confiança per liderar un | |
projecte transformador per al Vendrell. El vam batejar com un model optimista de | |
municipi perquè després d’anys de crisi econòmica i sense capacitat d’inversions, | |
inauguràvem un nou període de transformació social, urbana i de convivència, | |
però sobretot un nou període carregat d’il·lusió i de confiança, en què el conjunt | |
de la societat vendrellenca s’havia de veure reflectida. | |
L’objectiu era i és construir un municipi alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’any 2030 com a fita temporal per fer-lo realitat. | |
El nostre és un projecte de municipi que té com a objectiu convertir el Vendrell en | |
capital administrativa, comercial i de serveis d’àmbit regional, a més d’una destinació turística de qualitat. Convertir el municipi del Vendrell en la capital de l’àrea | |
metropolitana litoral i del Penedès; el vèrtex d’un veritable ecotò físic i humà. | |
Per fer realitat aquest objectiu, en aquest primer mandat, hem garantit l’estabilitat política i econòmica, i impulsat el progrés social. Sota aquests principis de responsabilitat i de vocació de servei públic, hem fet front a la pandèmia i a la guerra, | |
i hem fet avançar el municipi. | |
L’optimisme que reivindiquem és una actitud vital, individual i col·lectiva per fer | |
front als problemes, als reptes que ens depara el present i el futur. Optimisme, que | |
exigeix diagnosticar els problemes, cercar solucions viables i executar les solucions amb rigor, pensant sempre en el benestar i en el progrés col·lectiu. | |
El nostre tarannà és treballar en equip: els membres de la candidatura socialista, d’altres candidatures que actuïn amb responsabilitat, amb els treballadors i | |
treballadores de l’administració municipal, i amb les entitats, les empreses i la | |
ciutadania, amb què hem creat proximitat i sinergies per dur a terme un projecte | |
transformador. Entenem la política municipal com un ferm compromís de tu a tu | |
amb els veïns i veïnes per fer avançar el municipi. | |
8 | |
El projecte socialista i progressista és un projecte per a la majoria optimista que | |
existeix al municipi, un projecte pensat amb tots aquells que pensem i treballem | |
per al progrés de tots i totes, sense excepció. Som l’únic projecte per a tot el municipi, i per a tots els veïns i veïnes, per als d’aquí, els d’allà i els de més enllà; per | |
als 40 mil habitants i per als 36 km2, sense exclusions, treballant en favor de la | |
cohesió social i territorial. Un municipi que reconegui i potenciï la singularitat de | |
cadascun dels seus nuclis habitats, barris i urbanitzacions. Un municipi obert al | |
mar i que consolidi la població als nuclis marítims. | |
Un projecte transformador, central i majoritari, que suma majories i suports per | |
fer realitat la transformació urbana i social, que cohesioni el municipi i faci del | |
Vendrell el millor lloc per viure i per gaudir de la vida. | |
1.1. Un model de societat justa, cohesionada i inclusiva | |
Els i les socialistes i progressistes del Vendrell hem treballat des de l’inici de la | |
democràcia perquè el nostre municipi sigui un lloc per viure i gaudir de la vida, | |
saludable, segur i pròsper, i perquè ofereixi oportunitats perquè tots els seus veïns | |
i veïnes puguin desenvolupar el seu projecte vital. | |
Alguns dels reptes que afrontem en aquests moments són: les desigualtats, l’economia globalitzada, el canvi climàtic, la digitalització, les oportunitats en l’activitat | |
econòmica i laboral, la dispersió dels nuclis habitats, la comunicació i els intercanvis amb Barcelona i Tarragona o el creixement demogràfic. | |
Els i les socialistes ens comprometem a continuar construint un model de municipi | |
just, eficaç i sostenible, amb capacitat per adaptar-se ell mateix als canvis d’època | |
que experimenta el món. | |
El projecte optimista construeix el Vendrell del 2030 i els nostres principis irrenunciables i que vertebren totes les nostres polítiques i totes les nostres accions | |
i actuacions, en tots els àmbits sectorials i territorials: són la cohesió social, la | |
cohesió territorial i la inclusió. | |
9 | |
1.2. Un fort impuls en la transformació urbana, la cohesió territorial, | |
i en la cohesió i inclusió social | |
Els i les socialistes i progressistes del Vendrell iniciàvem en el període 2019-2023 | |
una nova època de transformació urbana, de cohesió social i d’inclusió. | |
Aquesta no és una frase feta. Com s’ha pogut demostrar, després d’un llarg període de manca d’inversió al municipi a conseqüència de la greu situació econòmica | |
heretada, hem estat capaços de sanejar les finances municipals, recuperar l’autonomia financera, actualitzar els serveis i realitzar inversions de magnitud que | |
estan transformant la vila, els nuclis habitats, els barris i les urbanitzacions, sense | |
excepció. | |
La transformació urbana té com a objectius crear centralitats i cohesió territorial, | |
que dinamitzin l’activitat social, comercial i turística, guanyant espai públic per als | |
vianants i afavorint una mobilitat sostenible, com ara: | |
• La remodelació del carrer Dr Robert, avui convertit en un eix comercial de primer ordre, on la mobilitat a peu ha guanyat terreny a l’ús intensiu del vehicle. | |
• La conversió en zona de vianants del carrer de les Quatre Fonts, nou eix per als | |
vianants, i en un nou punt estratègic per explicar la història del Vendrell, recuperant patrimoni històric-cultural, i millorant el trànsit dels vianants a banda i | |
banda de la Riera de la Bisbal. | |
• La conversió en zona de vianants del Pont de França i del carrer Cristina Baixa, | |
que ha deixat de ser l’eix vertebrador del trànsit rodat al Vendrell i ara és un | |
pont de vianants entre barris, que recupera l’essència de l’antiga Via Augusta, i | |
que esdevé en un punt d’interès turístic de primer ordre. I a través de la Cristina | |
Baixa es comuniquen el centre de la vila amb els principals serveis sanitaris, | |
educatius, esportius, jutjats, oficina del DNI, etc. | |
• La conversió en zona de vianants de la plaça Germans Trillas de Coma-ruga, la | |
Plaça Major de Coma-ruga, que ha significat la inversió més gran en Coma-ruga | |
en dècades, i que ha creat una plaça pública de 6.000 m2; un punt de trobada | |
i d’activitat, un referent turístic, un nou centre de referència en el municipi policèntric. | |
• El nou edifici Tabaris, l’edifici emblemàtic de Coma-ruga i de tot el litoral català, | |
que de trobar-se abandonat, en estat ruïnós, passarà a ser un nou centre cívic, | |
que permet acollir fires i congressos, i alhora és la seu del primer museu de | |
Coma-ruga. | |
• Xarxa de carril bici, entre l’estació de Renfe i la zona escolar, que connecta amb | |
la via verda cap al mar i també amb el carril que porta a Sant Vicenç de Calders | |
poble: 7 km entre el mar i la muntanya. | |
10 | |
• Transport públic, el PasBus. La dispersió dels nuclis habitats necessita un servei | |
públic de transport sostenible, flexible, com el PasBus, que hem implementat | |
en aquest mandat i que ha portat l’autobús a punts del municipi on mai havia | |
arribat. | |
Transformació urbana que també es concreta en centenars d’actuacions que han | |
arribat a tots els barris, nuclis i urbanitzacions, amb el Pla renove d’asfalt i voreres, 25.000 m2 d’asfalt nou, i desenes de rebaixos per a persones amb mobilitat | |
reduïda. | |
La cohesió i la inclusió social es concreten en polítiques perquè ningú es quedi enrere davant les dificultats econòmiques i socials; polítiques per assolir la igualtat | |
d’oportunitats, per integrar els diferents barris, les diferents procedències, en un | |
municipi modern i engrescador. | |
Cohesió amb nous serveis que garanteixen els drets i la igualtat d’oportunitats. La | |
nova oficina del DNI i del passaport, l’acord per a l’ampliació de l’Hospital del Vendrell i del CAP de Coma-ruga, aconseguits gràcies a la lluita de tota la comarca, que | |
consoliden el Vendrell com a capital de serveis d’àmbit regional. | |
Igualment, l’acord entre els alcaldes i alcaldesses del Penedès i la Generalitat de | |
Catalunya per crear una estructura de la vegueria amb quatre capitals i delegacions territorials a cada una d’elles, ens consolida com a capital administrativa. | |
Polítiques inclusives, perquè el municipi és de tots i totes, i perquè tots i totes tenim dret a gaudir dels mateixos espais, els mateixos serveis, en igualtat. Gent gran, | |
joves, infants, adults, homes i dones independentment de la procedència som el | |
Vendrell i les polítiques públiques inclouen a tothom. | |
Per això, hem aplicat polítiques inclusives en l’educació i el lleure, per a nenes i | |
nenes de totes les capacitats, en les polítiques socials, en l’urbanisme i l’espai públic, en l’esport o en la cultura, amb projectes com el Vendrell sent la música que | |
ha portat la cultura km 0 a tot el municipi. | |
La cultura i la cultura popular, per a nosaltres, té a més una funció cohesionadora. La cultura permet compartir elements d’identitat del Vendrell que ajudin a | |
aglutinar la població i a crear un sentiment d’orgull i estima del Vendrell. Tant la | |
restauració dels esgrafiats del Portal del Pardo, el nou Museu Casals, els rètols a | |
les entrades dels nuclis, els plafons informatius, la restauració de les fonts històriques, etc. tenen també el mateix objectiu: crear sentiment de pertinença i orgull a | |
partir del patrimoni i la cultura. | |
11 | |
Entre els projectes de cohesió i inclusió social d’aquest mandat convé destacar | |
que som el primer municipi de Catalunya en establir la gratuïtat i la universalització de l’educació infantil (I2 i I1), perquè la convivència i la igualtat d’oportunitats | |
es practica compartint el pati i les aules. També, els primers en implementar un | |
servei gratuït d’orientació psicològica per a joves, perquè les emocions s’han de | |
cuidar, i hem creat el primer parc públic d’habitatges per a lloguers socials, perquè | |
sense un sostre no hi ha vida en plenitud. | |
Totes aquestes polítiques socials es resumeixen en una dada: som el 5è | |
municipi | |
de Catalunya i el 28è | |
de tota Espanya amb més inversió en serveis socials, en gent | |
gran i en polítiques de lluita contra l’atur. Davant les necessitats, no mirem a una | |
altra banda, actuem! | |
I tot això ho hem fet amb rigor econòmic. Hem abaixat el deute públic a 30 milions, | |
l’hem reduït des de 2012 en 60 milions, i hem baixat la pressió fiscal, congelant els | |
impostos i els tributs municipals l’any 2022 i l’any 2023, reduint taxes al comerç i a | |
la restauració. | |
En resum, durant el mandat 2019-2023 hem garantit l’estabilitat política, econòmica | |
i impulsat el progrés social. Un projecte de municipi transformador, amb estratègia, planificació i objectius, amb finançament, lideratge i equip per fer avançar el | |
Vendrell. | |
Un projecte per a | |
la transformació urbana, | |
la transformació verda i 2. la inclusió social | |
13 | |
Transformació urbana | |
14 | |
2. Un projecte per a la transformació urbana, la transformació | |
verda i la inclusió social | |
Aquest mes de maig, la ciutadania del Vendrell té l’oportunitat d’avaluar la feina | |
feta i de recolzar el projecte optimista, de progrés, pensat per a tots i totes, i fet | |
amb totes i tots. | |
El nostre és un projecte de municipi que té com a objectiu convertir el Vendrell en | |
capital administrativa, comercial i de serveis d’àmbit regional, a més d’una destinació turística de qualitat. Convertir el municipi del Vendrell en la capital de l’àrea | |
metropolitana litoral i del Penedès; el vèrtex d’un veritable ecotò físic i humà. | |
La localització geogràfica, el creixement demogràfic, i un projecte optimista transformador i amb projecció són les bases per construir un municipi per viure i gaudir | |
de la vida, amb tots els serveis i oportunitats. | |
El projecte 2023-2027 continuarà avançant en la transformació urbana i la cohesió | |
territorial, amb l’arranjament de les rieres, la conversió en zona de vianants de les | |
Rambles i de l’entorn del mercat, la construcció d’aparcaments al Vendrell i a Coma-ruga, i potenciant el patrimoni. | |
El projecte 2023-2027 continuarà avançant en la cohesió social i la inclusió social, | |
perquè les nostres polítiques són per a tothom, independentment de la procedència, identitats, individuals i col·lectives. | |
Som el partit de les persones treballadores, dels autònoms i dels empresaris que | |
lluiten dia a dia per tirar endavant el seu negoci; el partit dels pensionistes, dels | |
joves, dels infants, de la gent gran. Som el partit que creu i practica la igualtat | |
d’oportunitats, la solidaritat i que crea les bases per al progrés individual i col·lectiu. | |
Imatge del projecte de transformació urbana, verda i inclusiva de la Rambla del | |
centre del Vendrell | |
15 | |
I aquest nou període 2023-2027 incorpora tres línies transversals de treball i que la | |
pandèmia de la COVID-19 i el canvi climàtic ens han recordat: la salut, el medi ambient i la seguretat i el civisme. Salut, medi ambient i sostenibilitat són elements | |
indissolubles del nostre model de municipi. | |
L’espai públic, els nostres carrers, places, parcs i jardins han de ser espais saludables i de relació amb les persones i amb la natura. Les persones optimistes tenen | |
millor qualitat de vida i el nostre model de municipi optimista es caracteritza pels | |
espais transitables per a les persones, espais d’interrelació, espais per fer comunitat, espais per gaudir de la natura, per fer esport, per fer salut. Un entorn urbà | |
segur, on el civisme i la convivència siguin els fonaments de la relació entre les | |
persones i de les persones amb l’entorn. | |
Un municipi saludable i sostenible, respectuós amb el medi ambient, és un municipi amb oportunitats per a l’activitat econòmica, un municipi de talent que destaca | |
per una activitat cultural, artística i creativa de primer ordre; un municipi amb potencial turístic de qualitat durant tot l’any. | |
El 25 de setembre de 2015, l’Assemblea General de Nacions Unides va establir | |
els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Aquesta agenda marca l’acció global per al desenvolupament fins a l’any 2030 i, conjuntament amb la resta | |
d’agendes globals, configura un full de ruta d’actuació connectat entre si per assolir un objectiu comú: el desenvolupament mundial sostenible. | |
L’Agenda 2030 és una agenda integral i multidimensional —referida a les tres dimensions del desenvolupament sostenible (l’econòmica, la social i l’ambiental)— i | |
d’aplicació universal, i es desplega mitjançant un sistema de 17 objectius de desenvolupament sostenible, a través dels quals es proposa tractar els grans reptes | |
globals. | |
El compromís del nostre programa amb el compliment dels ODS és clar, com ja ho | |
va ser l’any 2019. Totes les mesures d’aquest programa serveixen per avançar en la | |
consecució dels ODS. | |
Transformació Verda. | |
Un model urbanístic | |
racional, eficient | |
i sostenible 3. | |
(ODS 7,11,12,13,15) | |
17 | |
El Planejament urbanístic ha d’apostar per zones urbanes compactes, créixer cap | |
a dins!, impedint l’expansió immobiliària on la prestació de serveis bàsics s’encareix, fins a fer-se insostenible, es consumeixen més recursos energètics i hídrics, i | |
la mobilitat es vincula a l’ús del vehicle privat, amb evidents efectes sobre la salut | |
i la seguretat. | |
L’eix d’aquesta transformació urbana és la TRANSFORMACIÓ VERDA. | |
Que el verd, les zones verdes i els espais naturals siguin el centre de | |
l’urbanisme. En aquest sentit, els projectes principals són: | |
1) Nou PGOU | |
2) Catàleg de patrimoni | |
3) Parc del Botafoc | |
4) Next Generation de rieres | |
3. Transformació Verda. Un model urbanístic racional, eficient | |
i sostenible (ODS 7,11,12,13,15) | |
Imatge proposta del parc del Botafoc | |
18 | |
Amb aquest objectiu, el nostre compromís per al període 2023-2027 és el següent: | |
3.1 Nou PGOU | |
El vigent Pla General d’Ordenació Urbana data de l’any 2000 i es va aprovar amb | |
una visió de creixement urbanístic que avui està totalment desfasat, basat en un | |
creixement demogràfic insostenible i amb un caràcter expansiu de la construcció. | |
És hora de disposar d’una eina actualitzada de planificació urbana sostenible des | |
del punt de vista social, demogràfic i mediambiental. Per això proposem: | |
• D’acord amb el Pla Director Urbanístic de la Costa Daurada de la Generalitat | |
de Catalunya, aprovar un nou Pla General d’Ordenació Urbana que posi fi a la | |
construcció expansiva, que protegeixi els nostres barris i el nostre litoral i que | |
proposi un model urbanístic racional, eficient i sostenible. | |
3.2 Un Urbanisme àgil i eficient | |
• Continuar amb la reducció del temps per a l’atorgament de llicències urbanístiques, i la disciplina urbanística. Una administració més àgil i una administració | |
més exigent amb qui no compleix. | |
3.3 Un model urbanístic pensat per als vendrellencs | |
El nostre model urbanístic és el que vol la immensa majoria de vendrellenques i | |
vendrellencs. Un entorn agradable, no expansiu, que creixi de forma sostenible, | |
que cuidi del patrimoni històric, i pensat per al gaudi de les persones. Per això ens | |
comprometem a: | |
• Un Vendrell amb menys zones evitables i més habitables. Els diferents booms | |
immobiliaris i de la construcció han fet del Vendrell una ciutat construïda a | |
trossos amb un model urbanístic que afavoria la construcció i l’aprofitament | |
intensiu del sol i amb espais que els vendrellencs i vendrellenques evitem. Ara | |
és hora de revertir aquesta situació i convertir els espais evitables en espais | |
habitables per a les persones. | |
• Hem de recuperar el sol i la llum, amb parcs i espais oberts, i ampliar voreres | |
en aquells barris on la construcció ha estat intensiva, amb edificis alts i carrers | |
estrets, com ara el Tancat de la Plana i els barris del centre històric del Vendrell. | |
• Actuacions sobre els solars privats degradats o en mal estat. Hem de continuar | |
amb el projecte de rehabilitació de solars, amb un Pla de manteniment dels solars municipals, i amb una major disciplina urbanística dels solars privats. | |
19 | |
• Es prioritzarà la rehabilitació de la trama urbana existent per davant dels nous | |
desenvolupaments, amb criteris d’eficiència energètica que inclouen una aposta clara per l’autoconsum d’energies renovables (habitatges de consum nul o | |
passives), i la utilització de sistemes com el district heating (calefacció de barri), | |
en línia amb les directives europees, i aprofitant els fons comunitaris destinats | |
a aquestes finalitats. | |
3.4 Compromesos amb el 3/30/300 | |
La renaturalització de les nostres ciutats té múltiples i coneguts beneficis: | |
• Reducció de l’illa de calor (mitigació de les altes temperatures) | |
• Mitigació d’inundacions | |
• Augment de la biodiversitat | |
• Millora de la salut mental | |
• Reducció del risc de malalties no transmissibles | |
• Reducció de mortalitat | |
• Millora de la percepció de salut. | |
Aquesta regla ha estat estudiada per entitats i organitzacions de renom com ara | |
Greenpeace o l’Institut de Salut Global de Barcelona. Aquest últim va realitzar un | |
estudi a aquesta ciutat, amb una mostra de 3145 persones de 15 a 97 anys. L’estudi buscava provar l’efecte de la regla 3-30-300 en la salut mental i va ser ratificat | |
àmpliament. Va llançar interessants dades sobre la necessitat de renaturalitzar les | |
nostres ciutats. | |
Per abordar aquesta qüestió, es pot fer servir la regla 3-30-300, proposada per Cecil Konijnendijk, silvicultor urbà i professor d’ecologització. Aquests tres números | |
obeeixen a les regles següents: | |
• Totes les persones hauran de veure almenys 3 arbres des de casa seva | |
• Els veïnats han de tenir almenys un 30% de cobertura vegetal | |
• Les persones no han de viure a més de 300 metres d’un parc o espai verd públic | |
de qualitat | |
Per això, el nostre compromís és: | |
• Arbrat viari. La fita és complir la regla del 3/30/300: que tothom pugui veure | |
un mínim de 3 arbres des de la seva finestra, que tots els barris tinguin una cobertura arbòria del 30% del seu espai, i que tothom tingui un parc arbrat a un | |
màxim de 300 metres de casa. | |
• Redactarem un reglament d’aprofitament dels fruits i subproductes de l’arbrat. | |
• Impulsem la infraestructura verda, amb la creació de nous parcs i jardins públics | |
21 | |
S’impulsarà la infraestructura verda, amb la creació de nous parcs i jardins | |
públics, entre els principals en destaquem: | |
• Parc del Botafoc, 4 hectàrees d’un parc urbà polivalent per fer salut, esbarjo, esport i refugi climàtic i d’ombra. El central park del Vendrell. En aquests moments | |
se n’està redactant el projecte executiu. Un parc que, a més, farà d’unió entre el | |
centre de la vila i la zona nord dels barris del Tancat i Mas d’en Gual. | |
• Enjardinament de la Rambla Cañas. Aquest espai ha de ser el refugi climàtic i | |
d’ombra del Tancat, un espai en aquests moments erm que necessita el verd per | |
ser atractiu i guanyar activitat. La Rambla Cañas serà el central park del Tancat. | |
• Parc Marta Mata. La zona verda que ocupava inicialment l’escola Marta Mata se | |
situa al barri de Mas d’en Gual. Actualment, combina una pista esportiva amb | |
una zona verda amb arbres. | |
• Parc dels Països Catalans. Es preveu la millora d’aquesta zona verda eliminant | |
la pista esportiva, ampliant la zona de jocs infantils, augmentant la vegetació i | |
creant una continuació entre les dues zones separades pel carrer Josep Sagarra. | |
• Zona esportiva de l’Skate Park (carrer Ramon Llull). Ampliar l’skate park, construint nous elements com un bowl, convertint-lo en un espai per a la pràctica de | |
la cal·listènia i una zona enjardinada de pícnic per a joves. | |
3.5 Un Municipi verd: Parc del Botafoc i propers parcs i jardins | |
Imatge de la proposta d’ajardinament de la Rambla Cañas | |
22 | |
• Parc del Tabaris. Un cop finalitzades les obres de l’edifici del Tabaris, la zona | |
verda adjacent es renovarà amb una nova pista esportiva, un nou enjardinament i nous jocs infantils. | |
• Parc dels Enamorats, Brisamar. Aquest zona verda, a la urbanització Brisamar | |
de Coma-ruga, es manté pràcticament igual que quan es va urbanitzar als anys | |
50. Cal fer un nou projecte que en recuperi l’encant, adaptant-lo a les noves | |
necessitats i requeriments actuals. | |
3.6 Espais per jugar, espais de salut | |
• Pla renove de parcs infantils. Volem un municipi amb zones urbanes per jugar, | |
per educar i perquè els infants creixin en experiències, fent salut i psicomotricitat. | |
• Redacció del Pla del Joc. Catàleg dels espais i dels equipaments de joc per a infants i pistes esportives: diagnosi del l’estat i propostes de millora i distribució | |
per tots els barris, urbanitzacions i nuclis habitats. | |
• Inversió en renovació dels jocs infantils, incorporant nous materials, sostenibles, integrats en l’entorn, que ampliïn les experiències de joc a activitats manipulables i d’experiències. Jocs completament adaptats i inclusius. | |
3.7 Usos agraris | |
• Ampliarem la xarxa d’horts urbans en solars públics | |
• Dinamitzarem el banc de terres per l’activitat agrària dels petits agricultors. | |
• | |
3.8 Projecte Next Generation de renaturalització i arranjament dels torrents | |
i rieres que travessen el Vendrell. | |
El nostre projecte pel present i futur del Vendrell, a més de les transformacions | |
urbanes proposades implica connectar tots els barris del Vendrell per camins naturals i inclusius. Donat que aquests camins són camins naturals i que el contacte | |
amb la natura ens fa ser més feliços, anomenem aquesta proposta com Anella | |
verda o xarxa de camins de felicitat, en la qual s’inclouen actuacions concretes | |
als diferents barris que Travessen i dues actuacions que canviaran la fisonomia | |
del Vendrell, el projecte Next Generation de renaturalització i arranjament dels | |
torrents i rieres que travessen el Vendrell perquè no siguin barreres de separació | |
si no nexes d’unió entre els barris i perquè tota la ciutadania pugui gaudir-ne. Per | |
això, el nostre compromís és: | |
23 | |
• Convertir les rieres i torrents en zones verdes, espais d’oci i lleure aprofitables | |
per a la ciutadania. Han de deixar de ser barreres físiques i passar a ser espais | |
per als veïns i veïnes. El projecte inclou que el torrent del Lluc ha de deixar de | |
ser un riu, alimentat per l’aigua de la depuradora, i tornar a ser un torrent. La | |
Riera de la Bisbal també serà un espai per al lleure de la ciutadania que esdevindrà un nou espai amb atractiu que ajudarà a transformar paisatgísticament | |
el Vendrell. | |
3.9 Les Madrigueres: Un tresor de la costa mediterrània | |
L’Àrea de les Madrigueres és el tresor de la costa mediterrània, únic espai no urbanitzable que cal preservar i recuperar per la nidificació d’aus, per la gestió de zones humides i vegetació autòctona i com a espai que ha d’esdevenir un important | |
focus d’interès educatiu i científic. | |
Per això el nostre compromís és: | |
• Executar el Projecte de naturalització de les Madrigueres. En aquests moments | |
en redacció per part de la Generalitat de Catalunya el projecte executiu. | |
imatge amb llicència creative commons | |
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Les_Madrigueres,_l%E2%80%99%C3%BAltima_finestra_al_mar,_Sant_Salvador,_el_Vendrell._-_52606368827.jpg | |
24 | |
3.10 Un nou model energètic urbà. | |
Es reduirà la dependència de combustibles fòssils, en línia amb la plena descarbonització en l’horitzó 2050, apostant per l’energia solar, així com per la biomassa, | |
geotèrmia i aerotèrmia, i s’incorporaran energies renovables en el conjunt d’edificis municipals. | |
3.11 Urbanisme de gènere | |
3.12 Espai urbà inclusiu | |
• Urbanisme de gènere. Les ciutats han estat pensades amb una absència absoluta | |
de visió de gènere, donant lloc a espais | |
percebuts com a insegurs per la meitat | |
de la població. És hora de començar a | |
dissenyar el Vendrell amb espais segurs | |
per a tothom. | |
• Durant el període 2019-2023 s’ha realitzat un esforç important en l’asfaltatge de carrers i en l’eliminació de | |
barreres arquitectòniques. Hem de | |
continuar amb aquest Pla Renove i | |
continuar eixamplant voreres, eliminant barreres arquitectòniques i millorant la senyalització dels espais. | |
Mobilitat, | |
moure’s sense 4. emissions | |
26 | |
4. Mobilitat, moure’s sense emissions | |
La mobilitat és un dret fonamental de la ciutadania, habitin o no en zones urbanes. Els pilars de la mobilitat al Vendrell, com a municipi del segle XXI, ha de ser el | |
transport públic, el trànsit de vianants, la bicicleta i els nous modes de mobilitat | |
neta, essencialment elèctrica per fer realitat la cohesió territorial del municipi. | |
Les infraestructures, les inversions, la normativa i la fiscalitat s’orientaran per potenciar el model de mobilitat neta que proposem. Per exemple: | |
• Mantindrem les bonificacions d’impostos al vehicle elèctric i híbrid | |
• Continuarem ampliant el carril bici. | |
• Ampliarem les zones de vianants | |
Per això el nostre compromís per al període 2023-2027 el detallem als següents | |
apartats: | |
4.1 Noves zones de vianants i reformes urbanes | |
• Progressiva conversió en zona de vianants dels nuclis urbans: la Rambla i de | |
l’entorn del mercat municipal (plaça del Born, plaça d’Orient, plaça Francesc | |
Macià). | |
• Projecte de vianalització de l’eixample dels carrers Mar, Om i Nou. | |
• Projecte de vianalització del carrer Cristina Alta, Roda i Sagarra. | |
• Reforma urbana de la plaça Sant Salvador (coneguda com a plaça de les Palmeres) i del tram de l’Av. Palfuriana del Museu Casals i l’Auditori. | |
• Pont de l’Av. Parlament de Catalunya a Sant Salvador. Pont per creuar la riera de | |
la Bisbal en paral·lel a la via del tren i que uneixi amb una via ràpida l’extrem | |
nord del municipi. A més, permetrà alliberar trànsit de pas de la primera línia | |
de mar, de l’Av. Palfuriana i de l’espai de les Madrigueres. | |
• Reforma urbana de l’Av. Sant Vicenç. Aquest carrer fins fa poc era l’entrada | |
venint des de Tarragona, era l’extrem del Vendrell i amb activitat econòmica | |
pròpia de polígons urbans. Es reformarà ampliant les voreres amb arbrat i pacificant-ne la circulació. | |
Imatge del projecte de transformació urbana, verda i inclusiva | |
de la Rambla del centre del Vendrell | |
27 | |
4.2 Més aparcaments | |
Treballar per una mobilitat més sostenible també implica donar solucions d’aparcament al parc de vehicles del Vendrell, i a l’aparcament de les persones que ens | |
visiten per raons educatives, culturals, turístiques, comercials i administratives. | |
Per això: | |
• Ampliarem la xarxa d’aparcaments amb un nou aparcament soterrat al centre | |
de la vila i un aparcament al centre de Coma-ruga, d’acord amb les conclusions | |
del Pla d’aparcaments de forma que la ciutadania, l’activitat comercial, turística | |
i la utilització dels serveis administratius que ofereix el Vendrell es vegin beneficiats per una mobilitat neta, però amb una bona xarxa pública d’aparcaments. | |
• Pla d’aparcament de vehicles de persones amb mobilitat reduïda amb especial | |
atenció a les zones d’alta concurrència (platges, centres històrics…). | |
4.3 Bicicletes i tricicletes | |
La bicicleta i tricicleta són formes sostenibles de mobilitat, en creixent expansió i de fort potencial d’implantació Els carrils bici proporcionen la seguretat necessària. Per això, ens comprometem a: | |
• Xarxa de carrils bici. D’acord amb el pla de mobilitat i el pla de mobilitat de Coma-ruga, estem creant una xarxa que uneix l’estació de Renfe i la zona escolar, | |
que connecta amb la via verda cap al mar i també amb el carril que porta a Sant | |
Vicenç de Calders poble. 7 km entre elmari la muntanya,que ampliarem amb un | |
carril que uneixi tots els nuclis marítims (del Francàs fins al Sanatori) i que porti | |
fins a la platja a través del torrent dels Aragalls. | |
• Nous aparcaments de bicicletes a les estacions de tren del Vendrell i Sant Vicenç de Calders. | |
4.4 L’anella verda. Els itineraris de felicitat | |
• Anella verda. Els camins són itineraris de felicitat. Connectarem els camins rurals, el sistema verd urbà i la natura periurbana creant veritables xarxes verdes | |
que permetin la mobilitat de punta a punta del Vendrell per espais naturals, | |
transitables i adaptats a persones amb mobilitat reduïda. | |
• Conjuntament amb l’Ajuntament de Santa Oliva urbanitzarem el carrer Sant Josep, el límit entre els dos municipis, per esponjar i obrir la zona de la carretera | |
de Valls. | |
28 | |
4.5 Camins escolars segurs | |
• Continuarem ampliant la xarxa de camins escolars segurs, per fomentar, en | |
l’àmbit educatiu, l’accés als centres educatius a peu o en bicicleta. És la millor | |
manera de vincular la ciutadania amb la mobilitat neta des de la infància. | |
4.6 Pas BUS | |
• Ampliarem les freqüències del PasBus. L’èxit d’aquest servei de transport flexible, amb l’augment continu de viatgers, permet ampliar les freqüències per donar més servei sempre garantint la seva sostenibilitat | |
• Noves parades del PasBus a la zona dels jutgats, L’Eina, i oficina del DNI. | |
• Nova estació d’autobusos. Cal alliberar el carrer Jaume Carner de l’estació d’autobusos i de la circulació i estacionament d’aquests vehicles. Cal una ubicació | |
adjacent al centre, propera a l’estació de tren, i accessible a les principals carreteres. | |
29 | |
4.7 Ferrocarril | |
Una bona part de la població del Vendrell es desplaça diàriament en tren a la | |
feina, centres de salut o centres educatius. A més, el potencial del Vendrell com a | |
capital cultural i la privilegiada oferta turística que el nostre clima i entorn natural | |
ens ofereix fa que hi hagi una creixent arribada de visitants procedents de l’entorn | |
de Barcelona, del seu Aeroport i del seu port per motius turístics i comercials. | |
Les rodalies són una important eina per la mobilitat, sobretot amb Barcelona i | |
amb Tarragona, i el nostre municipi compta amb dues estacions, que comunicarem | |
gratuïtament per tal d’afavorir els desplaçaments entre les estacions del Vendrell | |
i Sant Vicenç de Calders, entre el Vendrell centre i Coma-ruga. | |
Al mateix temps, el trànsit ferroviari de mercaderies pot interferir amb el trànsit de | |
rodalies generant, a més, contaminació acústica que volem evitar sense malmetre | |
l’impacte visual dels barris per als quals travessa la línia ferroviària al seu pas pel | |
municipi. Per això, el nostre compromís és: | |
• Nova estació de RENFE al centre de la Vila per millorar els serveis i l’accessibilitat | |
• Transport amb RENFE gratuït entre les estacions del Vendrell i Sant Vicenç de | |
Calders. | |
• Continuarem batallant, juntament amb la plataforma mercaderies per l’interior, | |
per tal de desviar el trànsit de mercaderies cap a zones en què no tinguin impacte acústic als veïns i veïnes dels barris adjacents a l’actual traçat. | |
La gestió | |
de l’Aigua: | |
cada gota | |
compta! | |
5. | |
31 | |
5. La gestió de l’Aigua: cada gota compta! | |
L’aigua és el millor exemple de la necessitat d’un compromís amb la titularitat i | |
gestió directa dels serveis públics: no és només un recurs essencial per a la vida | |
humana i dels ecosistemes, sinó que es conforma com un element bàsic de cohesió social, com tants altres recursos naturals, però potser fins i tot més evident a | |
causa del seu caràcter vital. | |
Al Vendrell garantim el dret a l’aigua de tots els ciutadans i ciutadanes, evitant que | |
sigui objecte d’especulació com a altres municipis, i garantint l’accés universal a | |
aquest recurs i, per tant, excloent els talls d’aigua, una nova modalitat de desnonament hídric, que incrementa encara més les desigualtats i l’exclusió social. | |
La gestió de l’aigua al Vendrell es realitza a través de l’empresa mixta Aigües del | |
Vendrell, empresa de la qual l’Ajuntament posseeix la majoria de l’accionariat i | |
que garanteix el seu caràcter públic, uns preus de l’aigua molt més econòmics que | |
altres municipis del nostre entorn, i un abastiment capaç de cobrir les necessitats, | |
fins i tot en temps de sequera i de canvi climàtic. | |
Això no obstant, en la gestió de l’aigua hem de ser força rigorosos. Cada gota compta, i per tant els usos lúdics o no estrictament necessaris d’un bé tan essencial han | |
d’estar ben regulats i controlats. Al Vendrell no volem tenir els episodis de talls de | |
subministrament que han tingut altres municipis, i per això prenem les mesures | |
següents, algunes de les quals ja s’han començat a implementar durant el mandat | |
2019-2023: | |
32 | |
• Renovació de la xarxa principal d’aigua de boca. Continuar implementant el | |
pla de manteniment i millora de les infraestructures de captació i distribució | |
d’aigua per tal d’eliminar les fuites d’aigua i optimitzar l’aigua disponible. | |
Substitució dels tubs del Molí del Blanquillo. | |
• Assumint que l’accés a l’aigua és un dret humà es facilitarà l’accés gratuït | |
a un mínim vital de 100 litres d’aigua per persona i dia per a les persones i | |
sectors econòmics més vulnerables, així com la prohibició de realitzar talls | |
de subministrament en casos de precarietat econòmica i social. | |
• Es continuarà aplicant un sistema tarifari just, equitatiu, transparent i suficient per garantir l’accés a serveis d’alta qualitat a tots els ciutadans. | |
• Implementació de sistemes de reg eficients. | |
• Implementació de sistemes d’estalvi d’aigua que permetin fer compatible | |
l’ús de les dutxes i rentapeus de les platges amb el necessari estalvi i sostenibilitat d’aquest bé. | |
• D’acord amb l’ACA, transformar la depuradora de Santa Oliva en una Estació | |
de Regeneració de l’Aigua, que permetrà reaprofitar l’aigua depurada per al | |
reg, horts urbans, indústria, etc. | |
La depuradora de Santa Oliva ha d’esdevenir una Estació de Regeneració de l’Aigua | |
per poder-la aprofitar | |
La gestió | |
dels residus 6. i la neteja viària | |
34 | |
6. La gestió dels residus i la neteja viària | |
La gestió dels residus és el gran repte de les nostres societats. El repte de 0 residus, | |
o bé, del reciclatge, és una obligació com a societat per responsabilitat mediambiental. Les directrius europees obliguen els estats i el conjunt d’administracions | |
a arribar a uns percentatges de recollida selectiva que, de moment, estem lluny a | |
la comarca. En els propers anys, l’increment dels cànons i taxes d’abocadors tindrà un creixement exponencial, fet que obliga a implementar formes de recollida | |
selectiva eficients. | |
En aquest mandat hem començat amb la primera experiència pilot al municipi, | |
introduint el “porta a porta” a les urbanitzacions de Torreblanca, Nou Vendrell i al | |
nucli de Sant Vicenç de Calders amb la campanya Recicla, tu ets el canvi! En aquestes zones del municipi, el percentatge de recollida selectiva ha arribat a més del | |
80 %, tot un èxit. | |
La recollida d’escombraries és un servei mancomunat entre un nombre important | |
d’ajuntaments de la comarca. En aquests moments està en fase de preparació la | |
licitació d’un nou contracte de serveis. Els plecs tècnics d’aquesta licitació ja estableixen per al municipi del Vendrell, per a tots els seus nuclis habitats, barris i | |
urbanitzacions diferents sistemes de recollida selectiva. En funció de la densitat | |
de població, la tipologia d’habitatges i les primeres o segones residències, aquests | |
sistemes són: el porta a porta, els contenidors intel·ligents, les illes de contenidors | |
mòbils, etc. | |
Continuarem potenciant i ajustant a les noves realitats els serveis ja implantats | |
de recollida de cartró als comerços, de residus porta a porta a la restauració dels | |
nuclis marítims, de la poda per a les unifamiliars o la recollida gratuïta de mobles. | |
35 | |
El nou model de gestió de residus basat en la recollida selectiva i el reciclatge necessita un canvi de mentalitat i d’un compromís social, i individual de cada un dels | |
veïns i veïnes, per això parlem de Recicla, tu ets el canvi!. I per la mateixa raó i per | |
conscienciar i fer pedagogia, hem d’adaptar la fiscalitat, la taxa d’escombraries a | |
la variable de qui més residus genera i menys recicla ha de pagar més, i al revés. | |
El proper mandat, un cop s’adjudiqui el nou contracte de servei, implantarem: | |
• Models de recollida selectiva eficients. | |
• Fiscalitat variable en funció dels residus generats i percentatge de reciclatge. | |
La neteja viària és un servei bàsic, competència exclusiva dels municipis. La qualitat de l’entorn urbà, encara més en un municipi comercial i turístic, exigeix d’un | |
servei exigent, flexible, sostenible i eficaç. | |
En aquest mandat hem licitat el nou contracte de servei de neteja viària, en aquests | |
moments en tràmit d’adjudicació. El nou servei doblarà l’actual, que ha quedat | |
obsolet pel creixement demogràfic. Per aquest motiu, el nou servei incrementa | |
el personal, renova la maquinària i augmenta les freqüències de pas. L’increment | |
de les freqüències de pas es concentra principalment a les urbanitzacions, barris | |
i nuclis habitats, que tenien una baixa cobertura o limitada a l’estiu. Amb el nou | |
contracte, per exemple, a totes les zones s’incorpora l’aigualeig i es generalitza la | |
neteja mixta, a mà i a màquina. | |
36 | |
Un programa per la majoria | |
Cohesi— social | |
Un model de | |
societat justa, | |
cohesionada 7. i inclusiva | |
38 | |
7. Un model de societat justa, cohesionada i inclusiva | |
Els i les socialistes i progressistes del Vendrell hem treballat des de l’inici de la | |
democràcia perquè el nostre municipi sigui un lloc per viure i gaudir de la vida, | |
saludable, segur i pròsper, i perquè ofereixi oportunitats perquè tots els seus veïns | |
i veïnes puguin desenvolupar el seu projecte vital. | |
Alguns dels reptes que afrontem en aquests moments són: les desigualtats, l’economia globalitzada, el canvi climàtic, la digitalització, les oportunitats en l’activitat | |
econòmica i laboral, la dispersió dels nuclis habitats, la comunicació i intercanvis | |
amb Barcelona i Tarragona o el creixement demogràfic. | |
Els i les socialistes ens comprometem a continuar construint un model de municipi | |
just, eficaç i sostenible, amb capacitat per adaptar-se ell mateix als canvis d’època | |
que experimenta el món. | |
El projecte optimista construeix el Vendrell del 2030 i els nostres principis irrenunciables i que vertebren totes les nostres polítiques i totes les nostres accions | |
i actuacions, en tots els àmbits sectorials i territorials: són la cohesió social, la | |
cohesió territorial i la inclusió. | |
La cohesió i la inclusió social es concreten en polítiques perquè ningú es quedi enrere davant les dificultats econòmiques i socials; polítiques per assolir la igualtat | |
d’oportunitats, per integrar els diferents barris, les diferents procedències, en un | |
municipi modern i engrescador. | |
Cohesió amb nous serveis que garanteixen els drets i la igualtat d’oportunitats. La | |
nova oficina del DNI i passaport, l’acord per a l’ampliació de l’Hospital del Vendrell | |
i del CAP de Coma-ruga, aconseguits gràcies a la lluita de tota la comarca, que consoliden el Vendrell com a capital de serveis d’àmbit regional. | |
Igualment, l’acord entre els alcaldes i alcaldesses del Penedès i la Generalitat de | |
Catalunya per crear una estructura de la Vegueria amb quatre capitals i delegacions territorials a cada una d’elles, ens consolida com a capital administrativa. | |
Polítiques inclusives, perquè el municipi és de tots i totes, i perquè tots i totes tenim dret a gaudir dels mateixos espais, els mateixos serveis, en igualtat. Gent gran, | |
joves, infants, adults, homes i dones independentment de la procedència som el | |
Vendrell i les polítiques públiques inclouen a tothom. | |
39 | |
Per això, hem aplicat polítiques inclusives en educació i el lleure, per a nenes i nenes de totes les capacitats, en les polítiques socials, en l’urbanisme i l’espai públic, | |
en l’esport o en la cultura, amb projectes com el Vendrell sent la música que ha | |
portat la cultura km 0 a tots els barris del municipi. | |
La cultura i la cultura popular, per a nosaltres, té a més una funció cohesionadora. | |
La cultura permet compartir elements d’identitat del Vendrell que ajudin a aglutinar la població i crear un sentiment d’orgull i estima del Vendrell. Tant la restauració dels esgrafiats del Portal del Pardo, el nou Museu Casals, els rètols a les entrades dels nuclis, els plafons informatius, la restauració de les fonts històriques, | |
etc., tenen també el mateix objectiu; crear sentiment de pertinença i orgull a partir | |
del patrimoni i la cultura. | |
Entre els projectes de cohesió i inclusió social d’aquest mandat destacar que: som | |
el primer municipi de Catalunya en establir la gratuïtat i universalització de l’educació infantil (I2 i I1), perquè la convivència i la igualtat d’oportunitats es practica | |
compartint el pati i les aules. També els primers a implementar un servei gratuït | |
d’orientació psicològica per a joves, perquè les emocions s’han de cuidar, i hem | |
creat el primer parc públic d’habitatges per lloguers socials, perquè sense un sostre no hi ha vida en plenitud. | |
Totes aquestes polítiques socials es resumeixen en una dada; som el 5è municipi | |
de Catalunya i el 28è de tota Espanya amb més inversió en serveis socials, en gent | |
gran i en polítiques de lluita contra l’atur. Davant les necessitats, no mirem a una | |
altra banda, actuem! | |
I tot això ho hem fet amb rigor econòmic. Hem baixat el deute públic a 30 milions, | |
l’hem reduït des de 2012 en 60 milions, i hem baixat la pressió fiscal, congelant els | |
impostos i tributs municipals l’any 2022 i 2023, reduint taxes al comerç i la restauració. | |
En resum, durant el mandat 2019-2023, hem garantit l’estabilitat política, econòmica i impulsat el progrés social. Un projecte de municipi transformador, amb estratègia, planificació i objectius, amb finançament, lideratge i equip per fer avançar | |
el Vendrell. | |
La salut és | |
el que importa 8. (ODS 3) | |
41 | |
8. La salut és el que importa (ODS 3) | |
Els principals factors que incideixen en la salut són socioeconòmics, d’hàbits i entorns saludables i de disposar d’una xarxa pública de salut, factors sobre els que | |
podem incidir des de les competències municipals. | |
La pandèmia ens ha recordat que la salut ha de ser un element transversal de | |
totes les polítiques municipals. Les polítiques d’esport, de lleure, de gent gran, | |
d’urbanisme, d’economia i hisenda, d’ocupació, d’infància i joventut, de via pública, de serveis socials, de transport, de medi ambient, totes aquestes polítiques | |
són polítiques per a la salut, entesa com el benestar físic, mental i social de les | |
vendrellenques i els vendrellencs. | |
L’urbanisme i l’espai públic ens permet concebre una ciutat adaptada a l’activitat | |
física, al contacte amb la natura, i a on es promocioni estils de vida saludables. | |
Amb aquest punt de vista, la regidoria de Salut treballarà transversalment amb | |
altres regidories per avançar en la salut comunitària | |
8.1 El Pla de Salut municipal | |
És el document que estableix les línies estratègiques i les accions a desenvolupar | |
en matèria de salut a tot el municipi. El seu objectiu principal és millorar la salut | |
de la població i promoure hàbits saludables en l’àmbit local a través de la coordinació i la col·laboració entre els diferents agents implicats. | |
El pla inclourà una anàlisi de la situació de salut del municipi i mesures concretes | |
per a la promoció d’hàbits saludables, la prevenció de malalties, l’atenció primària | |
i comunitària, la vigilància i el control sanitari, i la col·laboració amb altres entitats | |
i organitzacions en l’àmbit de la salut. | |
8.2 Millora dels equipaments sanitaris | |
La lluita de tota la comarca, amb els alcaldes i alcaldesses liderats per l’alcalde | |
Kenneth Martínez, ha aconseguit finalment l’acord per AMPLIAR L’HOSPITAL comarcal, i millorar l’accessibilitat i l’aparcament abans de final de 2025. Ampliació de | |
l’hospital, més dotació de professionals i millora de les condicions laborals. | |
Igualment, el proper mandat construirem el NOU CAP de Coma-ruga, que doblarà | |
l’actual, per tal que esdevingui un centre de salut públic equipat amb espai i professionals suficients per atendre la demanda de salut de totes les persones que | |
resideixen als nuclis marítims durant tot l’any, i les necessitats estacionals del | |
turisme. | |
42 | |
8.3 Salut mental | |
És fonamental promoure la prevenció, el diagnòstic primerenc i l’accés a tractaments i serveis de salut mental adequats per abordar aquests problemes de manera eficaç, i per això el Pla de Salut ha d’incloure necessàriament aquest vessant | |
fonamental per a l’equilibri de les persones. | |
El Vendrell ha estat municipi pioner en crear un servei d’atenció psicològic gratuïta per als joves «Escolta’m». Ara ampliarem el servei per al conjunt de la població | |
i també per a cuidadors/es de persones dependents. | |
Des del govern municipal treballarem perquè la Generalitat ampliï la dotació | |
d’equipaments de salut mental, destinats a la diagnosi i al tractament. | |
8.4 Promoció de la salut | |
• Programa de salut escolar, en col·laboració amb els centres d’atenció primària | |
(CAP) i el departament de Joventut de l’Ajuntament: nutrició, prevenció de les | |
addiccions, educació sexual, altres sexualitats, etc. | |
• Fira de la salut. Durant el mandat 2019-2023 s’ha instaurat la Fira de Salut, amb | |
l’objectiu de posar en contacte les entitats del sector i els ciutadans, i afavorir | |
una vida saludable. | |
• Programa de prescripció social i salut. La prescripció social és un mecanisme a | |
través del qual els professionals i els pacients identifiquen junts activitats de | |
la comunitat per millorar-ne la seva salut i el benestar. Posar a disposició dels | |
professionals bons socials, bons culturals i bons d’esport a fi que aquests puguin prescriure salut a la ciutadania. | |
• Servei nutricional gratuït. La nutrició és un element fonamental per a una vida | |
saludable. Crearem un servei d’assessorament nutricional gratuït, complementari i coordinat amb el que ja es presta des de l’atenció primària i comunitària. | |
El front comú dels alcaldes de la comarca, amb el nostre Alcalde Kenneth | |
Martínez al capdavant va donar els seus fruïts per ampliar l’hospital comarcal | |
43 | |
• Lluita contra la contaminació acústica. Un altre dels factors que més poden | |
afectar la salut és la contaminació acústica, i per això redactarem una nova ordenança reguladora del soroll, reforçarem les inspeccions i incrementarem les | |
sancions a qui contamini. | |
• Dispositius d’alerta sanitària per a la gent gran. Ampliar el servei de trucades | |
Detectem i els dispositius d’alerta sanitària. La nostra gent gran ha de poder | |
viure a casa seva, però necessita serveis d’acompanyament i de seguiment. | |
8.5 Transformació verda i saludable de l’espai urbà i la mobilitat | |
El nostre model de municipi és d’entorns urbans transitables per a les persones, | |
espais d’interrelació, espais per fer comunitat, espais per gaudir de la natura, del | |
nostre clima i entorn privilegiats, per fer esport, per fer salut, per comprar i fer | |
turisme. Un entorn segur i on el civisme i la convivència siguin pilars fonamentals | |
de la relació entre les persones, i de les persones amb l’entorn. | |
Un municipi saludable i sostenible és un municipi amb oportunitats per a l’activitat laboral i l’activitat econòmica, un municipi de talent que destaca per una | |
activitat cultural, artística i creativa de primer ordre; un municipi amb potencial | |
turístic de qualitat durant tot l’any. Això també és fer salut. | |
8.6 Combatre la soledat no desitjada | |
La soledat no desitjada és un problema social que afecta cada cop més persones | |
a Europa, a Espanya i a Catalunya. Suposa una font de patiment, limita el dret de | |
participació a la societat i té conseqüències negatives en múltiples aspectes de la | |
vida. | |
La soledat i l’aïllament social tenen repercussions nocives en la salut mental i física, així com conseqüències importants en la cohesió social i la confiança de la | |
comunitat. | |
Segons un estudi de la Fundació ONCE, el 13,4% de la població pateix soledat no | |
desitjada, especialment gent gran i persones amb discapacitat, tot i que també hi | |
ha persones a totes les franges d’edat que la pateixen. | |
L’Ajuntament del Vendrell va posar en marxa una programa de trucades telefòniques que es va incrementar durant la pandèmia amb la col·laboració d’empleats | |
públics que voluntàriament s’hi van sumar a la iniciativa. | |
Durant el proper mandat ens comprometem a continuar lluitant contra la soledat | |
no desitjada amb les següents propostes: | |
• Campanya de sensibilització i conscienciació envers la soledat no desitjada | |
• Programa d’acompanyament a persones soles | |
• Promoure el voluntariat com a eina per lluitar contra la soledat no desitjada | |
• Promoure activitats culturals, educatives i socials contra la soledat no desitjada. | |
Educació 9. (ODS 4) | |
45 | |
9. Educació (ODS 4) | |
L’educació és una de les eines més poderoses i valuoses per al desenvolupament | |
humà i social. És important perquè proporciona a les persones les habilitats i el | |
coneixement necessaris per afrontar els desafiaments i les oportunitats de la vida. | |
L’educació ajuda les persones a millorar la seva qualitat de vida i augmentar les | |
seves oportunitats de desenvolupament professional i econòmic. Però a més, és | |
fonamental per a la cohesió social i la democràcia d’una comunitat formada per | |
persones capacitades, cíviques i ben informades que estan empoderades, que | |
participen en el procés polític i prenen decisions sobre les qüestions que afecten | |
les seves vides i les seves comunitats. | |
L’educació també té un impacte a la salut, ja que les persones educades tendeixen | |
a prendre decisions més saludables, i a més, l’educació millora l’equitat, proporcionant a les persones les habilitats i oportunitats necessàries per superar les | |
barreres econòmiques i socials. | |
Per tot això, els governs socialistes i de progrés del Vendrell han donat importància a l’educació en totes les seves etapes. | |
9.1 Educació, equitat educativa i igualtat d’oportunitats | |
La via inicial per reforçar l’equitat educativa i la igualtat d’oportunitats és a través del sistema educatiu, i aquest comença al tram 0-3 anys. Per això, el govern | |
socialista va prendre la decisió de ser el primer, i de moment únic municipi de | |
Catalunya, en establir la gratuïtat i la universalització de les escoles bressol. Al | |
curs 2022-2023 vam fer realitat la gratuïtat de l’I2, i al curs 2023-2024 serà realitat | |
la gratuïtat de l’I1. | |
Aquesta aposta decidida per la gratuïtat i la universalització de les escoles bressol | |
té l’objectiu de convertir aquesta etapa de l’educació 0-3 anys en un dret social | |
que permet a totes les famílies, independentment del nivell de renda, poder educar els fills en centres públics. | |
Igualment, la feina decidida dels socialistes en matèria d’educació ha donat alguns fruits en el darrer mandat, els nous centres: Institut Escola Àngel de Tobies i | |
l’Institut Escola Coma-ruga. No és suficient, necessitem que qui té les competències en matèria d’educació, la Generalitat de Catalunya, doti de recursos suficients | |
el sistema educatiu. | |
46 | |
En aquest sentit: | |
• Treballarem amb l’objectiu que la Generalitat destini el 6 % del PIB al pressupost d’educació, tal com demana el professorat per poder atendre en condicions l’alumnat, revertir les retallades i aconseguir una FP de qualitat. | |
• Escola inclusiva. Exigirem que la Generalitat doti de recursos suficients per a | |
l’atenció de l’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE). | |
El nostre compromís amb la ciutadania en matèria d’educació no s’atura amb els | |
Instituts Escola o la gratuïtat de les escoles Bressol. Al període 2023-2027: | |
• Bons escolars: establirem uns bons escolars de 100€ per les famílies amb filles | |
i fills per ajudar a fer front les despeses d’inici de curs. | |
• Construirem amb la Generalitat de Catalunya el nou edifici de l’Institut Escola | |
Coma-ruga, perquè tots els seus alumnes estudiïn en un mateix edifici. | |
• Treballarem per aconseguir que l’Institut Andreu Nin sigui el centre de referència comarcal de la Formació Professional, ampliant l’oferta formativa. | |
• Vetllarem perquè els àpats dels menjadors escolars siguin nutricionalment saludables. | |
• Lluitarem contra l’abandonament escolar prematur. Continuarem prioritzant els | |
programes Endavant i els Programes de Transició al Treball per reduir l’abandonament escolar i ampliar les segones oportunitats per retornar al sistema | |
educatiu. | |
• Ampliarem l’escola d’adults. Actualment és un centre amb molta demanda i és | |
necessari ampliar-ne les instal·lacions a fi d’extendre tant les places com l’oferta. | |
9.2 L’Escola Municipal de Música Pau Casals | |
La música i l’educació musical és clau en el nostre projecte de municipi. L’EMMPAC | |
és un referent a tot Catalunya i té un prestigi consolidat. | |
Des d’aquesta escola la formació musical s’ha d’ampliar en dues direccions: | |
• Conservatori de Música Pau Casals, amb l’homologació per part de la Generalitat de Catalunya. El Vendrell i els estudis de música necessiten d’un conservatori per consolidar la centralitat administrativa i de serveis. | |
47 | |
• Xarxa musical Pau Casals, seguint l’esperit del mestre, en col·laboració amb altres entitats s’ha d’ampliar els estudis i la pràctica musical a tots els sectors socials i culturals, i obrir les instal·lacions de l’escola a altres usuaris i col·lectius. | |
• Ampliar la inclusió educativa als estudis musicals també amb un programa de | |
beques per a alumnes dels centres escolars o dels grups de música de la vila. | |
9.3 El Vendrell, municipi educador | |
Els municipis educadors són aquells que promouen l’aprenentatge i l’educació a | |
totes les àrees de la vida, no només a l’àmbit formal de l’escola. Aquests municipis | |
entenen que l’aprenentatge és un procés continu que passa a totes les etapes de | |
la vida i a totes les esferes de la societat, i per tant busquen fomentar un ambient | |
d’aprenentatge a tot el seu territori. | |
Els municipis educadors s’enfoquen a millorar la qualitat de vida dels seus habitants mitjançant l’accés a l’educació i a la cultura, la promoció de la participació | |
ciutadana i la creació d’oportunitats per al desenvolupament personal i professional. Aquests municipis també busquen fomentar la inclusió social, la igualtat de | |
gènere, la diversitat cultural i la sostenibilitat ambiental. | |
El Vendrell vol ser referent com a municipi educador, i per aconseguir-ho cal la | |
col·laboració i el compromís de tots els agents educatius. Aquesta col·laboració es | |
basa en una visió comuna del municipi com a lloc on l’aprenentatge i l’educació | |
són valors fonamentals i on es promou el civisme, la convivència i el desenvolupament integral dels habitants. | |
48 | |
Per aquests motius, i dins les estratègies per implementar aquest model de municipi educador per fomentar l’aprenentatge i l’educació proposem: | |
• Crear espais públics per a la cultura i l’educació. | |
• Organitzar d’esdeveniments i activitats culturals i educatives a tots els barris, | |
urbanitzacions i nuclis habitats. | |
• Promocionar l’educació en valors i la inclusió social. | |
• Fomentar la participació ciutadana en la presa de decisions. | |
• Implementar polítiques educatives innovadores. | |
• Promocionar l’educació per al desenvolupament sostenible. | |
9.4 Formació professional i batxillerat artístic | |
La formació professional és essencial per a l’adquisició de competències professionals (coneixements, habilitats i actituds), tècniques i transversals que són necessàries per millorar l’ocupabilitat de les persones i desenvolupar tot el talent | |
individual i col·lectiu que tenim al Vendrell. | |
Un dels principals avantatges de la formació professional és que brinda una capacitació pràctica i orientada a l’aplicació al món real, cosa que permet als estudiants adquirir habilitats concretes que són valorades pels ocupadors. | |
La formació professional també contribueix al desenvolupament econòmic i social | |
del municipi proporcionant una força laboral capacitada i ben informada que pot | |
contribuir al creixement de les indústries i dels sectors clau. Incorpora les transformacions fruit de la digitalització i l’economia verda i blava i la sostenibilitat en | |
tots els sectors econòmics, i genera noves oportunitats socioeconòmiques i professionals. | |
El batxillerat artístic que s’imparteix a l’Institut Baix Penedès és estratègic a nivell | |
comarcal per a la formació d’aquestes competències i cal ampliar a més grups les | |
places disponibles. | |
Per tot això, i dins de l’àmbit de les competències municipals, els socialistes ens | |
comprometem a: | |
• Crear el consell de la formació professional del Vendrell, amb la participació | |
dels centres de formació professional públics i privats per tal de coordinar i impulsar l’oferta de cicles formatius i mòduls formatius de formació professional | |
per a l’ocupació del territori. | |
• Convertir l’Institut Andreu Nin en el centre d’FP de referència de la comarca i | |
ampliar l’oferta formativa. | |
49 | |
• Oferta de graus formatius d’arts escèniques i arts plàstiques i disseny a l’Institut Baix Penedès aprofitant el batxillerat artístic. | |
• Impulsar aliances estratègiques amb els agents professionals, gremis o sindicats per tal formar treballadores i treballadors en professions amb potencial de | |
creixement com ara, les instal·lacions fotovoltaiques i energia sostenible. | |
9.5 Seu Universitària del Baix Penedès | |
Des dels anys 90, a l’alberg de Santa Maria, a Coma-ruga, la Universitat Rovira i | |
Virgili té una seu universitària, que va començar amb els estudis de Relacions Laborals. Actualment, la seu imparteix els graus d’Infermeria i d’Educació Primària. | |
L’Ajuntament del Vendrell ha ampliat les relacions amb la URV durant aquest mandat 2019-2023, establint per primera vegada un conveni de col·laboració per donar | |
suport a la seu i per visibilitzar-la dins del municipi i la comarca. | |
D’acord amb el govern de la universitat, la seu necessita una ampliació de les | |
instal·lacions i una visibilització major en el municipi i la comarca. La seu universitària és clau i estratègica per consolidar una colònia d’estudiants universitaris | |
als nuclis marítims que ampliï la població durant els mesos d’hivern, i els serveis | |
i les oportunitats. | |
Amb aquest objectiu, hem arribat amb la URV a un acord, que s’ha d’ampliar a la | |
Generalitat de Catalunya i a la Diputació de Tarragona (propietari dels terrenys), | |
per ampliar i fer-hi noves instal·lacions i edificis. Una ampliació del complex universitari i obrir l’accés principal de la seu universitària al carrer Diagonal. | |
Aquesta ampliació de les instal·lacions permetrà ampliar l’oferta formativa actual. | |
D’acord amb la URV, aquesta ampliació de l’oferta ha d’anar cap a graus tècnics | |
vinculats al sector de l’automoció per mantenir les sinergies amb IDIADA. | |
Igualment, poques seus universitàries són tan adequades per acollir una «universitat d’estiu» com la seu de Coma-ruga. L’excel·lent ubicació, en una zona turística, | |
la fan especialment atractiva per organitzar escoles, cursos, tallers, congressos, | |
etc. durant els mesos d’estiu. Especialment atractiva pot ser l’oferta formativa per | |
a alumnat estranger interessat en la llengua catalana, castellana i/o cultures, i en | |
la música clàssica aprofitant el Festival Internacional de Música Pau Casals. | |
50 | |
Tot aquest projecte d’ampliació de la seu universitària del Baix Penedès es concreta | |
en les propostes següents: | |
• Ampliar els edificis de la seu universitària i obrir l’accés principal al carrer Diagonal | |
• Ampliar l’oferta formativa amb graus tècnics | |
• Universitat d’Estiu Pau Casals | |
Imatge de la seu universitària de la URV al Vendrell | |
Polítiques 10. de Joventut | |
52 | |
10. Polítiques de Joventut | |
Necessitem joves crítics i participatius, col·laboradors i solidaris, amb igualtat | |
d’oportunitats. El nostre ajuntament continuarà promovent el necessari desenvolupament polític, social, educatiu, laboral i cultural de la població jove, mitjançant | |
el Pla Municipal de Joventut, prestant major atenció a l’orientació educativa, l’ocupació i l’habitatge, la informació i la participació en la vida del municipi. | |
• Continuar reforçant el Casal Jove i l’equip d’educadors de carrer, els dos dispositius principals d’orientació i acompanyament del jovent, en l’orientació sobre | |
estudis, treball, lleure, drets, deures, viatges, etc., incloent-hi assessorament | |
jurídic en matèria laboral, penal i civil, així com assessorament en matèria de | |
salut, sexualitat, alimentació, etc. | |
• El Casal Jove i l’equip d’educadors de carrer són les principals eines municipals | |
per fomentar el civisme, i les actituds crítiques i democràtiques entre el jovent. | |
• Assignarem locals municipals perquè els joves emprenedors puguin posar en | |
marxa els seus projectes. | |
• Potenciarem el Consell Local de la Joventut mitjançant convenis de col·laboració per donar veu i vot en el procés de convocatòries municipals de subvencions a entitats juvenils per gestionar espais municipals. | |
• Farem realitat la targeta ciutadana juvenil, amb accés a informació i a descomptes en serveis municipals i en comerços locals adherits. | |
• Consolidarem els bons culturals juvenils per tal que tots els joves puguin accedir a l’oferta cultural del Vendrell. | |
• Garantirem l’accés dels joves a les instal·lacions esportives municipals, donant | |
suport a la pràctica de l’esport escolar i juvenil així com l’esport base i amateur. | |
Activitat econòmica 11. i ocupació (ODS 8) | |
54 | |
11. Activitat econòmica i ocupació (ODS 8) | |
Mentre que altres encara debaten sobre els sectors d’activitat econòmica que s’han | |
de potenciar al Vendrell, els socialistes i progressistes del Vendrell ho tenim clar: | |
1) El Vendrell ha de ser una capital administrativa, comercial i de serveis, i una | |
destinació turística de referència de platja i de cultura. | |
2) La comarca ha de ser un pol industrial, especialment del sector de la logística | |
donada la seva bona ubicació geogràfica i nus de comunicacions. | |
3) El Vendrell, de manera complementària, ha de ser seu i domicili dels departaments de direcció i d’I+D+I d’empreses, amb un barri d’innovació a la zona de la | |
colònia ferroviària. | |
11.1 Comerç i serveis | |
El sector comercial i de serveis és un important generador d’ocupació al municipi, | |
amb una gran quantitat de botigues, restaurants, bars, hotels i altres establiments | |
que atenen tant als residents com al turisme. | |
Al Vendrell hi trobaràs de tot! Aquesta és l’expressió que millor defineix la diversitat comercial del Vendrell, amb importants i renovades zones comercials i amb un | |
teixit associatiu dinàmic i impulsor. | |
La capitalitat del Vendrell com a centre administratiu, de gestió i de serveis ens | |
proporciona també la responsabilitat d’oferir serveis d’hostaleria i comercial de | |
qualitat a tot el veïnat i els visitants. | |
11.2 El Mercat, mercats setmanals i fires | |
El mercat municipal del Vendrell ofereix des de 1887 productes frescos i de qualitat i és un referent, no només per a les vendrellenques i vendrellencs que optem | |
per la compra d’aliments de proximitat sinó també per als nostres visitants, que | |
troben al mercat municipal una manera de connectar amb la comunitat local i la | |
cultura alimentària de la zona. | |
55 | |
Un dels reptes del Vendrell és convertir el mercat municipal no només en punt de | |
referència en la compravenda d’aliments de qualitat i de km 0, sinó també en el | |
fet d’esdevenir un punt de referència, un aparador de la producció local, i per això | |
proposem: | |
• Nou model de mercat, d’acord amb els paradistes, amb la possibilitat de fer | |
“compra integral” incorporant productes no només d’alimentació. On a més es | |
realitzin degustacions gastronòmiques de productes locals, activitats i esdeveniments, com ara tallers de cuina, degustacions de productes locals i altres | |
esdeveniments relacionats amb l’alimentació i la cultura local. | |
• Potenciar el mercat municipal i el comerç dels carrers adjacents establint un | |
pla d’usos comercials a l’entorn del mercat dedicat al comerç, l’alimentació i | |
l’hostaleria. | |
• Reforma urbana de l’entorn del mercat municipal. Convertir en zona de vianants | |
la Plaça del Mercat, de la Plaça d’Orient i del carrer del Born, i unió amb la nova | |
Plaça Francesc Macià. Un entorn on el protagonista sigui el mercat i l’activitat al | |
voltant de l’alimentació i de la gastronomia. | |
En relació amb els mercats setmanals proposem: | |
• Millorar els mercats setmanals i posar en marxa un mercat setmanal a la Rambla Cañas del Tancat, complementari dels mercats setmanal del divendres (al | |
centre) i del dissabte (a Coma-ruga). | |
En relació amb les fires proposem: | |
• Posada en funcionament de l’espai firal del Tabaris. | |
• Aprofitar el nou espai polivalent del Tabaris per impulsar la celebració de congressos i esdeveniments d’àmbit supralocal per impulsar l’anomenat turisme | |
d’empresa. | |
• Nou impuls a la fira d’estiu de Coma-ruga a fi que esdevingui una fira del turisme i del termalisme. I conjuntament amb Calafell, potenciar la Festa de la Mar, | |
que recupera el passat mariner del litoral del Penedès. | |
• Impulsar la fira de la interculturalitat, mostra cultural, folklòrica i gastronòmica | |
de totes les diferents i diverses manifestacions culturals del nostre municipi. | |
• Consolidar la fira del còmic, el manga i el videojoc que en aquest mandat han | |
tingut les primeres experiències. | |
• Nou impuls a la Fira de Santa Teresa, prioritzant les experiències i les activitats | |
per sobre de l’exposició de productes i lligant el sector d’activitat exposada | |
amb el nomenclàtor de carrers. | |
56 | |
11.3 Turisme | |
El Vendrell compta amb una àmplia oferta turística, que inclou platges i patrimoni | |
natural, patrimoni cultural, i un ampli ventall d’activitats culturals, esportives, i de | |
lleure al llarg de tot l’any. | |
El turisme és un sector clau a l’economia local, que genera ocupació i fomenta la | |
inversió en infraestructures i serveis turístics. Als darrers anys, les inversions en | |
millora del nostre espai públic, de transformació urbana, de protecció de la natura | |
i del nostre entorn, de recuperació del patrimoni històric i cultural, i de promoció de la imatge del Vendrell han estat realitats palpables. Hem de continuar en | |
aquest camí. | |
Volem un turisme de qualitat, de platja i cultura, i generador d’ocupació estable | |
tot l’any. Un turisme familiar, de segones residències i càmpings, amb un pes destacat d’hotels. Un turisme per a totes les edats, també per a la tercera edat. | |
Les platges. Els nostres 7 quilòmetres de platja són un tresor natural. És el principal recurs turístic, i per això s’ha de gestionar amb responsabilitat i de manera | |
sostenible. Les platges són un espai natural, un ecosistema que cal tractar, cuidar, | |
protegir i preservar. Són un ecosistema afectat, i especialment sensible al canvi | |
climàtic, per la transgressió marina i l’impacte dels temporals. El pla de gestió del | |
litoral i l’ordenança de platges aprovats en aquest mandat posen les bases per a | |
una gestió sostenible d’aquest ecosistema. | |
Aquest espai natural que representen les platges és també un espai de lleure, fet | |
que implica que hem de proveir del mínim de serveis de qualitat per donar accessibilitat i seguretat als usuaris. Unes platges naturals, accessibles per a tothom, | |
segures, i que compleixin amb els estàndards de qualitat. | |
En aquest mandat hem aconseguit que el Ministerio de Transición Ecológica ens | |
aprovi dos projectes per a les platges del Vendrell: | |
1) Projecte de recuperació dunar, que recuperarà la vegetació pròpia d’un ecosistema que farà les platges més resilients als temporals i permetrà conservar la sorra. | |
2) Camí de ronda del Francàs, que permetrà protegir de la transgressió marina | |
aquesta zona de platja i alhora donar continuïtat al passeig marítim fins al municipi veí de Roda de Berà. | |
57 | |
El Vendrell forma part de l’Associació de Viles Termals, amb la singularitat | |
d’un termalisme únic per l’aflorament del riuet, a la platja de Coma-ruga. El termalisme, i tot el que representa d’un turisme de salut, de tranquil·litat, han de ser el | |
nostre emblema, el tret diferencial i el valor afegit com a destinació turística. | |
En aquest sentit, i com a continuació del FEDER de Coma-ruga, el projecte de reforma de l’entorn del riuet pretén fer-lo més accessible i més integrat a l’entorn | |
natural. | |
Turisme esportiu. El municipi, amb les seves instal·lacions esportives renovades | |
com la pista d’atletisme i del camp de futbol del Camí de Roda, i el seu entorn | |
mediterrani de plana, muntanya i mar ofereix un immens potencial per al turisme | |
esportiu. | |
Amb estratègia i planificació amb les entitats, clubs esportius i el sector hoteler, | |
potenciarem el nostre municipi per a esdeveniments esportius nacionals i internacionals, i com a destinació per a estades, períodes d’entrenament. | |
Turisme de negocis (fires i congressos). Amb la posada en funcionament del nou | |
edifici del Tabaris, el Vendrell comparà amb un edifici emblemàtic i únic amb les | |
instal·lacions necessàries per acollir esdeveniments empresarials com fires i congressos. Serà un palau firal únic al país, molt ben comunicat per carretera i tren, a | |
prop dels aeroports, en un entorn privilegiat i amb equipaments hotelers i serveis | |
de primera. | |
11.4 Indústria | |
Tot i que la indústria no és un sector tan desenvolupat al Vendrell com en altres | |
àrees de Catalunya, la comarca del Baix Penedès compta amb algunes empreses | |
dedicades a la producció de productes químics i farmacèutics, així com a la fabricació de maquinària i l’equipament industrial que cal preservar. | |
La campanya comarcal “El Baix Penedès existeix” persegueix situar la comarca | |
com a potencial receptora d’inversions industrials, també del sector de la logística, amb capacitat de generació d’ocupació. | |
La ubicació estratègica de la nostra comarca és una aliada per fer realitat aquest | |
procés d’industrialització comarcal necessari per a una ocupació estable i de | |
qualitat a la zona. | |
Amb la col·laboració del Consell Comarcal del Baix Penedès i el conjunt d’ajuntaments de la comarca hem aconseguit, amb l’Eina en aquest mandat, el projecte | |
Treball a les Comarques del SOC (antic 7 Comarques), que entre altres línies d’actuació inclou la captació d’inversions als polígons en col·laboració amb l’agència | |
de la Generalitat Acció 10. | |
58 | |
11.5 Pol empresarial. La Colònia Ferroviària. | |
La Colònia ferroviària és un enclavament històric i social del Vendrell que els veïns | |
han sabut conservar. Més d’un centenar de bombardejos durant la guerra civil, reunions clandestines de la UGT, una vida social autosuficient amb escola, cantina, | |
llocs de culte, un autèntic tresor social, patrimoni de tots, únic a Catalunya. | |
La titularitat d’Adif dificulta les actuacions municipals a fi de recuperar el barri. | |
Durant els darrers anys el govern municipal i el treball veïnal han fet possible que | |
es reactivessin les converses amb la propietat i això ha permès executar algunes | |
actuacions com l’eliminació de les barraques, la dignificació de la zona, i començar | |
a pensar en projectes de reactivació econòmica i social. | |
Proposem treballar per convertir part dels edificis (blocs) no habitats i l’entorn | |
en un pol empresarial d’innovació, amb projectes de cotreball (coworking) i viver | |
d’empreses. La bona connexió amb Barcelona i Tarragona és una gran oportunitat | |
per impulsar espais de treball col·laboratiu, pensat per a persones emprenedores | |
i starts-up que, sense dubte, produiran un rejoveniment del barri i un creixement | |
del dinamisme econòmic i social en línia amb el que a Barcelona va suposar el | |
districte 22@. | |
11.6 L’Ajuntament com a dinamitzador de l’economia local i l’ocupació | |
L’Ajuntament juga un paper fonamental en la dinamització de l’economia local i | |
l’ocupació, impulsant mesures que afavoreixen el comerç, el turisme, els serveis, i | |
l’ocupació industrial i logística a la comarca del Baix Penedès mitjançant el treball conjunt de les administracions i el sector privat, així com a través de polítiques actives d’ocupació que inclouen la formació professional i la qualificació de | |
les persones, l’orientació laboral i els plans d’ocupació local. | |
En aquest sentit, la transformació urbana del Vendrell contribueix al dinamisme | |
comercial, essent alguns exemples: | |
• L’Illa de vianants de Dr. Robert | |
• La conversió en zona de vianants del Pont de França i Quatre Fonts | |
• La creació d’un centre urbà a Coma-ruga | |
Per una altra banda, la tarifa plana de l’aparcament de la Plaça Pep Jai ens ha | |
permès oferir alternatives per afavorir la compra al comerç local i de proximitat al | |
centre històric de la vila. | |
59 | |
Hem de continuar en aquest camí, i per això ens comprometem a: | |
• Apostar pel comerç de proximitat com una part essencial del model econòmic | |
urbà que defensem. El comerç de proximitat genera ocupació de qualitat, dota | |
els carrers de vida i de seguretat i propicia els desplaçaments per als vianants. | |
Continuar amb les campanyes de Bons per dinamitzar el comerç i fidelitzar els | |
clients. | |
• Es continuarà desenvolupant una estratègia perquè el comerç tradicional s’incorpori i pugui competir en la nova era del comerç 24 hores/7 dies, implantant | |
mesures per a la modernització del comerç tradicional. La modernització, la renovació i la competitivitat dels equipaments comercials implica atendre les noves modalitats d’equipaments que incorporen elements de comerç electrònic. | |
• Establir un pla d’usos comercials a tot el municipi. | |
• Per aconseguir el creixement econòmic del Vendrell és fonamental donar un | |
impuls al dinamisme comercial, evitar locals tancats, i promoure el desenvolupament de clústers d’activitat en els punts estratègics del municipi. Per això, | |
promourem un pla d’ajuts a la rehabilitació de locals que es destinin a activitats i usos concrets, amb l’objectiu de dinamitzar els barris, generar activitat | |
econòmica i ocupació en sectors tan fonamentals com el comerç o l’hostaleria. | |
• Promoure l’obertura de nous comerços que permetin ampliar l’oferta de productes especialitzats i el comerç proximitat. | |
• Fomentar l’associacionisme i les relacions entre les diferents empreses i comerços a fi d’afavorir l’economia circular i de proximitat. | |
• Afavorir l’economia social amb la constitució de cooperatives i altres formes | |
d’economia social com a mecanisme per afavorir la resiliència de la nostra economia. | |
• Creació del Passaport comercial del Vendrell, instrument per la promoció dels | |
productors i productes locals. | |
• Dins del pla integral d’eliminació de barreres arquitectòniques, establir línies | |
d’ajuts al comerç local per tal d’aconseguir la plena accessibilitat per a tothom. | |
60 | |
11.7 Polítiques actives d’ocupació | |
El Vendrell ha recuperat les xifres d’ocupació anteriors a 2008, i part d’aquest mèrit | |
el tenen les polítiques actives d’ocupació dutes a terme des de L’Eina. | |
L’Eina ha esdevingut un instrument de referència per altres administracions i el | |
SOC a l’hora de dur a terme totes aquelles accions encaminades a aconseguir el | |
desenvolupament local i avançar cap a la plena ocupació. | |
Ens comprometem a continuar avançant cap a la plena ocupació i concretament a: | |
• Elaborar plans d’ocupació i de promoció econòmica del municipi, donant suport a la contractació directa d’empreses a treballadors, les pràctiques remunerades de joves amb els seus estudis finalitzats en empreses locals, el suport | |
a la creació i ampliació d’empreses, la continuïtat de negocis viables, l’impuls | |
a l’economia social i cooperativa, el retorn del talent i les iniciatives d’economia circular. | |
• Implementar un Projecte d’acceleració d’emprenedoria creativa lligada a la | |
formació d’empreses cooperatives, empreses d’economia social i coworking, | |
lligades a la tecnologia, la innovació, i el desenvolupament local, urbanístic i | |
social de Coma-ruga. | |
• Dins de les convocatòries de plans d’ocupació afavorirem un pla específic per | |
tal que les persones amb mobilitat reduïda puguin incorporar-se al món laboral. | |
• Impulsar aliances estratègiques amb els agents de la formació professional | |
com els gremis o els sindicats a fi de formar treballadores i treballadors en | |
professions amb potencial de creixement, com les instal·lacions fotovoltaiques i l’energia sostenible. | |
• Organització anual de la Fira de la Formació Professional. | |
• Treballar propostes de formació com ara una escola taller per a la rehabilitació | |
de la Masia de Mas d’en Gual. | |
• Incrementar els ajuts a l’emprenedoria i l’economia social i solidària, assessorant en la constitució de cooperatives, societats anònimes laborals i altres | |
formes jurídiques que posin el focus en la creació d’ocupació i autoocupació de | |
qualitat amb finalitat social. | |
El Municipi de la 12. Cultura (ODS 11) | |
62 | |
12. El Municipi de la Cultura (ODS 11) | |
El patrimoni cultural, històric i natural del nostre municipi no té igual a cap altre | |
municipi de Catalunya. Per això hem de cuidar del nostre patrimoni i recuperar els | |
espais més significatius. | |
La cultura és un vector cabdal de la construcció d’identitats compartides i inclusives. La cultura és un dels elements que cohesiona les societats. Els socialistes | |
hem abordat des d’una doble dimensió una proposta per al projecte programàtic | |
en cultura: la cultura entesa com a recurs i com a dret. Necessitem la cultura per | |
al ple desenvolupament de la persona i com a força motriu del canvi de model de | |
prosperitat econòmica; en definitiva, la cultura entesa com un dret ciutadà i, alhora, com un recurs col·lectiu d’enorme potencial de desenvolupament econòmic i | |
de creació d’ocupació. | |
Així doncs, els nostres principals objectius són l’ampliació del nombre de ciutadans que accedeixen a la cultura, tant des del vessant de creadors com des del | |
vessant de persones que en gaudeixen de la rica i variada diversitat de manifestacions culturals i artístiques al Vendrell. | |
• La marca “Museus del Vendrell” ha esdevingut un dels majors èxits per a la | |
difusió de la cultura, i hem de continuar apostant per desenvolupar aquesta | |
marca, impulsant nous programes de promoció nacional i internacional dels | |
nostres museus per potenciar la imatge del Vendrell com a destinació cultural. | |
• Posada en funcionament del primer museu de Coma-ruga al Tabaris, que explicarà la història de Coma-ruga, molt lligada al turisme i a l’estació de Sant Vicenç | |
i el patrimoni natural i cultural. | |
• Universalització en l’accés a la cultura. Lluitar contra la bretxa cultural afavorint | |
que tots els ciutadans, independentment del seu nivell de renda, puguin accedir a la cultura i l’art. | |
• Protegir i difondre el patrimoni cultural i artístic vendrellenc i implementar un | |
Pla de manteniment i de conservació del patrimoni cultural. | |
• Catàleg de béns de patrimoni històric. La catalogació, les mesures de cura i protecció per reintegrar els elements patrimonials en la vida pública per a l’accés | |
i gaudi de tota la població, i amb la participació d’ experts i col·lectius socials. | |
• Protegir i difondre el nostre patrimoni arquitectònic racionalista del Brisamar. | |
• Biblioteca municipal a Coma-ruga, a l’espai de l’antiga escola dels Secallets, | |
una vegada l’escola abandoni aquestes instal·lacions i marxi al nou edifici de | |
l’Institut Escola Coma-ruga. | |
63 | |
• El Vendrell sent la música ha esdevingut un programa transversal que uneix la | |
recuperació d’espais urbans poc o gens coneguts i actuacions musicals amb | |
músics locals que permet donar a conèixer aquests espais. | |
• Creació d’una finestreta única per a atenció a les entitats en matèria de subvencions de l’ajuntament i d’altres administracions. | |
• La cultura és un element fonamental de cohesió i d’integració social. Per aquest | |
motí s’elaborarà una Guia d’integració cultural per tal que totes les persones | |
nouvingudes que s’empadronen al Vendrell puguin conèixer i participar activament a les entitats del municipi. | |
• Les entitats de cultura regional, com ara el Centre Cultural Andaluz García Lorca | |
i l’Associació Cultural Extremadura del Vendrell fan una tasca ingent en la difusió de la cultura andalusa i extremenya, que formen part de les arrels de moltes | |
i molts vendrellencs i fomenten la cohesió social i la interculturalitat. | |
• Per tal de difondre la totalitat de l’oferta cultural del municipi i aconseguir | |
la màxima participació ciutadana hem de potenciar el canal de l’InfoCultura i | |
complementar-ho amb l’aplicació eBando. | |
• El Museu a l’aire lliure. Una altra manera d’explicar la cultura d’un poble és potenciant les exposicions a l’aire lliure aprofitant l’incomparable marc natural | |
del Vendrell i la transformació urbana que busca recuperar l’espai públic com a | |
lloc de trobada, d’intercanvi i de socialització. | |
12.1 Cuidem el Patrimoni | |
Durant el període 2019-2023 s’ha fet un esforç important en la recuperació del nostre patrimoni, destacant dos projectes de renovació: el del Museu Casals i el del | |
museu Apel·les Fenosa. A més, hem restaurat les fonts històriques, recuperat els | |
esgrafiats del Portal del Pardo, i recuperat el valor dels personatges il·lustres del | |
Vendrell, especialment de les dones que havien estat oblidades durant segles. | |
Hem de cuidar del nostre patrimoni i per això ens comprometem a: | |
• Elaborar el catàleg de patrimoni. | |
• Elaborar un Pla de manteniment del patrimoni històric i cultural del municipi. | |
• Repensar l’espai dedicat a Sabaudia a la placeta del carrer Major. | |
• Recuperar el vers de Ramon Ramonet dedicat a Salvador Raventós. | |
• Torre del Puig. Realitzar el manteniment d’aquesta Torre de defensa i connectar-la amb el mirador del barri del Puig mitjançant la construcció d’una passarel·la de fusta. | |
• La Pedrera de la torre del Puig ha d’esdevenir un nou espai cultural, un amfiteatre natural per celebrar espectacles musicals i de teatre, connectat amb una | |
passarel·la de fusta al barri del Puig. | |
64 | |
• Projecte Colònia Ferroviària | |
• Continuar amb el projecte de recuperació del patrimoni històric de Comaruga | |
12.1 La cultura popular, la cultura de totes i tots | |
Un dels motors de la dinamització social del Vendrell és la pluralitat d’entitats | |
culturals que dediquen molts esforços a la preservació, foment i difusió de les | |
diferents manifestacions de la cultura catalana. Per aquest motiu, els socialistes | |
fomentem la cultura catalana i les seves entitats, per tal de potenciar les sardanes | |
i esbarts dansaires, les danses populars, els castells, els diables, els pastorets, els | |
armats, el bestiari, etc. | |
El Vendrell, ciutat de foc. La riquesa i la pluralitat d’entitats del foc, amb la colla de | |
diables centenària o el Caramot, la bestia de foc més llarga han fet que el Vendrell | |
sigui punt de referència com a capital del foc, títol que hem de potenciar amb la | |
col·laboració i consens entre les entitats per tal de dur a terme actes i esdeveniments que es puguin difondre i promocionar a tot el país. | |
La cultura popular del Vendrell necessita: | |
• Casa de la Cultura popular, a la nau del carrer Carnisseria, amb un espai interior | |
i exterior a fi que sigui la seu de les diferents entitats i un espai per difondre i | |
donar a conèixer la cultura popular vendrellenca. | |
• Recuperar l’Entimostra, amb nou format i amb l’objectiu de donar difusió del | |
treball de les entitats del municipi. | |
Un municipi 13. amb Festa | |
66 | |
13 Un municipi amb Festa | |
En aquesta legislatura El Vendrell ha tornat a ser referent portant a artistes coneguts nacionalment i internacional: Camela, Beret, Arnau Griso, La La Love You, Stay | |
Homas, Ladilla Rusa, Efecto Pasillo, The Tyets…són alguns dels artistes que han | |
trepitjat l’escenari al nostre municipi durant aquests 4 anys. A més, hem ampliat | |
l’oferta d’oci amb el cicle “primavera Vendrellenca” que durant els primers mesos | |
postpandèmia va tornar a portar la festa al nostre municipi fent-lo referent tot recuperant els actes festius amb totes les mesures de seguretat. Seguirem en aquest | |
camí: | |
• Consolidarem la Primavera Vendrellenca com a acte festiu de referència entre | |
els i les joves | |
• Impulsarem les comissions de barris valorant-les com un dels pilars fonamentals de la tradició i l’essència del Vendrell | |
• Potenciarem la Festa Major amb recursos i esforços per a fer d’ella un autèntic | |
referent del país | |
• Seguirem oferint oferta d’oci nocturn amb diferents esdeveniments per fer del | |
Vendrell un municipi atractiu pel públic | |
La reforma | |
horària i el Pacte | |
del Temps 14. | |
68 | |
14. La reforma horària i el Pacte del Temps | |
Els municipis som el motor dels canvis en la Reforma Horària que pretén compactar horaris laborals i avançar l’horari de descans, per fer-ho més coherent amb els | |
ritmes circadians de les persones, i que portarà una millora de la qualitat de vida | |
dels nostres veïns i veïnes. | |
Hem d’impulsar una nova cultura del temps a les organitzacions a favor de models | |
més eficients i més flexibles per atendre les noves necessitats socials i consolidar | |
el factor temps com a nova mesura de llibertat, equitat i benestar. | |
La Reforma Horària proposa l’impuls de canvis horaris perquè puguem gaudir de | |
més llibertat en la gestió del nostre temps. Perquè sincronitzant els nostres hàbits | |
horaris amb els de la resta del món i amb un ritme més ordenat, aconseguirem | |
guanyar temps al temps i, en definitiva, millorar en salut i qualitat de vida. | |
La Reforma Horària impulsa uns hàbits horaris cívics, potenciant la igualtat entre | |
les persones, les nostres capacitats de bona relació i, sobretot, el nostre benestar. | |
Les polítiques de temps són polítiques transversals que fan avançar cap a la igualtat d’oportunitats, creen equitat i igualtat d’oportunitats independentment del | |
gènere, la raça i els recursos econòmics, i per aquest motiu ens comprometem a: | |
• Impulsar i donar suport a la realització d’accions de sensibilització i divulgació | |
adreçades a la ciutadania sobre els beneficis de la reforma horària | |
• Promoure la posada en marxa de pactes locals del temps al Vendrell com a | |
instruments impulsats i coordinats per l’administració local que ha de facilitar | |
que s’estableixin acords amb els diferents actors del municipi siguin entitats | |
culturals, lúdiques, esportives o de qualsevol altre àmbit. | |
• Promoure una major sincronia entre els horaris comercials i els cicles de llum | |
natural en sintonia amb les recomanacions del pacte per a la reforma horària, | |
i que porta com a objectiu la promoció d’una vida més saludable i un major | |
estalvi energètic. | |
Polítiques socials per | |
al 100% de la població. | |
El municipi de la igualtat i 15. la llibertat (ODS 1,2,3,5,10) | |
70 | |
15. Polítiques socials per al 100% de la població. | |
El municipi de la igualtat i la llibertat (ODS 1,2,3,5,10) | |
Els nostres municipis han de ser de “la igualtat de gènere i la llibertat sexual”. El | |
municipi, a més de ser l’espai de vida i convivència, és també un espai de llibertat, | |
seguretat i dignitat per a les dones i per a totes les orientacions sexuals. | |
Al Vendrell treballem la igualtat des d’una perspectiva transversal; des de l’urbanisme que dissenya amb perspectiva de gènere per eliminar aquells espais públics percebuts com a insegurs; des de la regidoria d’igualtat i LGTBIQ, amb el pla | |
d’igualtat municipal o el protocol per erradicar l’assetjament en espais d’oci. | |
En aquest mandat hem fet un pas endavant en matèria de lluita contra la LGTBI | |
fòbia i en l’aplicació de polítiques LGTBI+. Per primer cop a la història del nostre | |
municipi hem creat una regidoria específica en aquesta matèria, hem impulsat el | |
pla contra violències sexuals en entorns públics d’oci, hem celebrat el dia de l’orgull amb un concert multitudinari de Camela i hem visibilitzat al col·lectiu LGTBI+ i | |
trans a través de diferents iniciatives. | |
Queda molt camí per recórrer, i per això proposem les següents línies en l’àmbit | |
local: | |
15.1 Polítiques LGTBI+ | |
• Finalitzarem la redacció del primer pla d’igualtat i LGTBI+ de la història del Vendrell. | |
• Seguirem impulsant la visibilitat del col·lectiu LGTBI+ a diferents espais del municipi. | |
• Amb el PSC del Vendrell, la celebració de l’orgull LGTBI+ serà una realitat cada | |
any. | |
• Millorarem el pla contra violències sexuals en entorns públics d’oci per a garantir espais lliures de LGTBI fòbia. | |
• Garantirem l’esport inclusiu i la conscienciació a entrenadors i entrenadores | |
per a garantir que els clubs esportius del municipi siguin espais segurs. | |
71 | |
15.2 Polítiques feministes | |
Des de les Joventuts Socialistes del Vendrell s’ha reivindicat sempre la necessitat | |
d’ampliar el nom de carrers dedicats a dones i així s’ha fet. S’ha creat la comissió | |
de nomenclàtor i s’han dedicat 5 parcs del municipi a dones il·lustres de la nostra | |
vila. | |
A més, hem treballat colze a colze amb la Generalitat i el Govern d’Espanya mitjançant els programes Temps de Cures i el Pacte d’Estat contra la violència masclista per a trobar espais d’entesa i aplicar polítiques concretes. Hem impulsat | |
el Servei Integral d’Atenció a les Dones com un espai d’acollida i suport a dones | |
víctimes de la violència masclista i hem impulsat el protocol contra les violències | |
masclistes per a col·locar “Punts Liles” en tots els concerts i actes festius del municipi. Seguirem impulsant aquestes mesures: | |
• Reforçarem el SIAD amb el centre Municipal de Suport d’Informació i Atenció | |
especialitzada a les dones tant en polítiques d’igualtat com en polítiques de | |
lluita contra la violència de gènere. | |
• Punts Lila a tots els actes festius i concerts | |
• Redacció del Pla d’Igualtat i LGTB+ | |
• Consolidarem la Regidoria de Polítiques d’Igualtat per al desenvolupament | |
d’aquestes polítiques, a més d’òrgan de seguiment de la transversalitat de gènere en el conjunt de les polítiques municipals. | |
• Desenvoluparem les propostes del Pla Integral d’Igualtat, tenint en compte les | |
mesures específiques i totes aquelles mesures relacionades amb la igualtat de | |
gènere, lluita contra la violència i l’erradicació de les discriminacions sexistes. | |
• Executarem les mesures contemplades en el pacte d’estat Contra la Violència | |
de Gènere corresponents a l’àmbit local, a través dels pressupostos específics | |
per a aquesta finalitat, duent a terme una atenció i intervenció especialitzada | |
amb les dones víctimes i els seus fills i filles. | |
• Articularem un Servei Integral d’Acompanyament a les dones víctimes de | |
violència de gènere i als seus fills i filles, en coordinació amb els diferents departaments municipals, amb l’objectiu d’oferir una atenció integral i assessorament tant jurídic com psicològic. | |
72 | |
• Continuarem incorporant la perspectiva de gènere en totes les polítiques i en | |
els pressupostos municipals. | |
• S’impulsarà el consell local de la dona per abordar des de l’àmbit municipal | |
propostes i solucions i crearem l’observatori municipal d’igualtat. | |
• S’impulsaran programes i tallers municipals d’educació en valors, promoció | |
de la igualtat, prevenció del masclisme, educació per a la salut i sexualitat responsable, així com programes específics a totes les escoles i centres educatius | |
referits a educació afectiva i violència de gènere. | |
• Continuarem amb el reconeixement de les dones a tots els nivells, i dedicarem | |
nous espais municipals, carrers i places a noms de dones il·lustres del municipi. | |
15.3 Municipi solidari | |
Un dels signes d’identitat del Vendrell durant les èpoques de governs socialistes i | |
de progrés és consolidar-se com un dels municipis que més inverteix en inclusió, | |
igualtat social i atenció a les persones. | |
L’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat forma part del nostre ADN i | |
és la més clara expressió de la nostra voluntat col·lectiva que ningú quedi enrere. | |
No és beneficència ni caritat, és un dret que pretenem continuar consolidant, de | |
forma que tothom tingui oportunitats de millora econòmica i laboral en moments | |
de dificultat. | |
Els nostres serveis socials municipals actuen coordinant totes les regidories perquè treballin de manera integral en la recerca de la igualtat i la cohesió social. | |
L’atenció a la infància, a la joventut, a la gent gran, i a tothom que estigui travessant per èpoques de precarietat econòmica o laboral que el situïn en situació de | |
vulnerabilitat és i continuarà sent prioritària al Vendrell. | |
• Cap persona sense aliments. Les targetes moneder han servit perquè les persones més vulnerables tinguin les necessitats alimentàries cobertes. Continuarem | |
aquest programa de col·laboració amb entitats com Creu Roja o Càritas per tal | |
que ningú quedi enrere. S’ampliaran els ajuts d’emergència per al pagament de | |
lloguer, i subministraments i serveis bàsics, impedint les situacions traumàtiques que es deriven de la pobresa energètica. | |
• Municipi solidari, Pla de Cooperació, que serveixi com a instrument ordenador | |
de les accions de cooperació de l’Ajuntament i de les entitats del municipi perquè mantinguin la coherència amb la política de cooperació per al desenvolupament de Catalunya. | |
73 | |
• Ajuts a les entitats que promouen projectes de cooperació internacional. | |
15.4 Polítiques d’habitatge | |
Les dificultats per accedir a l’habitatge, amb la contradicció de ser un municipi | |
amb uns 1.000 pisos buits en mans d’entitats financeres, és el principal repte per | |
garantir una vida digna, plena i autònoma. Per alliberar habitatges buits per lloguer, en aquest mandat hem aprovat un recàrrec de fins al 50 % de l’IBI per als | |
grans tenidors. | |
El principal èxit d’aquest mandat en aquesta matèria ha estat la creació del primer | |
parc d’habitatge públic per al lloguer social amb pisos cedits per entitats financeres i la signatura dels primers contractes de lloguer social amb famílies amb risc | |
d’exclusió social. | |
En el proper mandat proposem: | |
• Ampliar el parc d’habitatge públic amb la cessió de més habitatges d’entitats | |
financeres. | |
• Parc d’habitatge públic per a joves i adults joves per facilitar l’emancipació. | |
• Elaboració del Pla local d’habitatge que inclogui la borsa d’habitatge social, la | |
rehabilitació de llars, i dimensioni les necessitats de nova construcció. | |
• Es desenvoluparan programes d’adaptació d’habitatges i es garantirà la completa eliminació de barreres arquitectòniques al municipi. | |
• Alternatives d’habitatge per a la gent gran. Pisos tutelats i compartits per a persones que no volen viure soles i que tenen un bon nivell d’autonomia. | |
74 | |
15.5 Gent Gran activa | |
La població de la tercera edat augmenta i continuarà augmentant els propers anys. | |
A més, el nostre municipi rep població que al jubilar-se ens elegeix com a lloc de | |
residència, especialment als nuclis marítims i urbanitzacions. En conseqüència, | |
totes les polítiques orientades a les persones de la tercera edat són i seran prioritàries per als governs municipals. | |
El conjunt de serveis s’ha d’orientar i adaptar: ha de contemplar les necessitats | |
de mobilitat i d’accessibilitat i ampliar l’oferta de lleure, oci, salut i esport. A més: | |
• Reforma integral de la residència d’àvies i àvies de la Muntanyeta. Principal | |
dispositiu d’atenció a la 3a edat. Després de més de 30 anys en funcionament, | |
l’edifici necessita d’una profunda rehabilitació. | |
• Nou local de l’esplai d’avis de Coma-ruga, a les instal·lacions actuals de l’antiga | |
escola Secallets quan els alumnes marxin al nou edifici de l’Institut Escola Coma-ruga. | |
• Parc d’habitatge públic tutelat. Aprofitant els acords amb les entitats financeres | |
que fan cessió d’habitatges a l’Ajuntament, crear el parc d’habitatges tutelat per | |
a persones de la 3a edat. | |
• Impulsar el consell local de la gent gran amb la participació de totes les entitats | |
representatives del municipi. | |
• Adherir-se a la Xarxa de Ciutats amigues de la gent gran i aprovar la carta de | |
Drets de la Gent Gran. | |
• Reforçar els serveis d’ajuda a domicili, teleassistència, acompanyament amb | |
l’objecte de preservar l’autonomia dels majors i millorar i estendre el Servei | |
d’Ajuda a Domicili, a més de desenvolupar activitats de formació i de suport per | |
a les persones cuidadores. | |
• Es fomentarà i potenciarà la convivència intergeneracional com a alternativa a | |
les residències de gent gran, creant una xarxa de gent gran i joves que vulguin | |
compartir espais de convivència i experiències. | |
• Es promourà el voluntariat de la gent gran com a mètode de garantir la projecció de les seves activitats anteriors a la jubilació, així com l’intercanvi d’experiències i s’apostarà per l’associacionisme de la gent gran com a estratègia | |
d’empoderament. | |
• Es fomentarà la formació en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) | |
en la gent gran per reduir la bretxa digital existent i afavorir l’educació al llarg | |
de tota la vida. | |
Esport 16. inclusiu | |
76 | |
16. Esport inclusiu | |
Com dèiem al principi, la salut ha de ser un element transversal de totes les polítiques municipals. L’esport en les polítiques municipals fonamentalment té aquest | |
l’objectiu de promoure una vida saludable i potenciar els valors de l’esport entre | |
la població. Salut física i mental, individual i col·lectiva, fent esport. | |
El municipi compta amb bones instal·lacions esportives, però cal anar renovant-les | |
i ampliant-les perquè la població i els practicants s’han incrementat. | |
En aquest mandat que acaba hem fet la nova pista d’atletisme, homologada per | |
les federacions d’atletisme i hem canviat la gespa del camp de futbol municipal | |
del Camí de Roda. En el proper mandat continuarem amb la renovació dels equipaments, materials i projectant noves instal·lacions. | |
En concret: | |
Instal·lacions | |
• Projecte del nou complex esportiu, el primer als nuclis marítims, aprofitant | |
l’antic edifici del cinema Brisamar. | |
• Renovació de les màquines i aparells de gimnàs. | |
• Projecte per cobrir la pista d’hoquei exterior | |
• Projecte de fer un nou camp de futbol 7 al camp municipal del Camí de Roda. | |
• Instal·lacions esportives de temporada a les platges, a la zona del port de Coma-ruga; cal·listènia, work out, pistes per a jocs de pilota (futbol, bàsquet, voleibol). | |
• Obrir la pista d’atletisme i els camps de futbol també a la pràctica lliure fora de | |
temporada i en períodes de vacances. | |
Foment de l’esport | |
• Impulsar la unificació dels clubs de futbol base del municipi. | |
• Fomentar l’esport inclusiu amb tarifes a la piscina i gimnàs individualitzades en | |
funció dels serveis utilitzats. | |
• Esport inclusiu amb serveis de dutxa i lavabos adaptades per no haver de separar a les persones en funció de les seves capacitats. | |
• Actualitzarem l’ordenança fiscal que regula els preus públics de les instal·lacions esportives per tal d’afavorir que tothom pugui fer esport, independentment del seu nivell de renda, amb bonificacions per a les persones econòmicament vulnerables. | |
• En relació amb la inclusió esportiva ens comprometem a facilitar la incorporació de monitors i vetlladores que puguin atendre les necessitats especials, tant | |
a l’hora de canviar-se, dutxar-se o dur a terme activitats. | |
• Crear la xarxa d’espais a l’aire lliure per a la pràctica esportiva, promovent la | |
instal·lació d’aparells de gimnàstica activa, cal·listènia, work out, carrils bici, | |
espais per córrer o caminar en els parcs municipals. | |
• Promourem conjuntament amb les entitats i associacions de promoció de l’esport la Fira de l’esport, que ha de ser punt de trobada d’esportistes i entitats | |
del Vendrell i comarca. | |
Benestar 17. animal | |
78 | |
16. Benestar Animal | |
La inclusió i la convivència també inclou la cura i benestar animal. En aquest mandat hem creat i impulsat la regidoria de Benestar Animal, que ha mantingut una | |
relació molt estreta amb les entitats animalistes per promoure l’adopció d’animals | |
abandonats. Hem ampliat la xarxa de zones d’higiene canina i hem creat el primer | |
agility parc, el primer parc caní. | |
La recent Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals, impulsada pel govern de Pedro Sánchez ha esdevingut una nova eina per | |
garantir la protecció i drets dels animals. | |
Al Vendrell, a una de cada tres llars hi convivim persones amb animals de companyia, però segons les dades globals, el nombre de gossos identificats amb microxip | |
no arriba a la tercera part, i els gats al 5%. Si no s’identifiquen legalment existeix | |
un risc per la seva adequada protecció i per la seguretat i la salut pública. | |
Els socialistes rebutgem frontalment la categorització de gossos perillosos. L’educació i cura dels animals per part dels seus cuidadors és el que pot fer que un | |
animal esdevingui perillós o agressiu amb relació a altres animals o persones. | |
L’ajuntament, al darrer mandat, ha procedit a sancionar la tinença de gossos sense | |
identificació i la tinença de gossos potencialment perillosos sense que els seus | |
cuidadors prenguessin les mesures legalment establertes de prevenció, però ens | |
queda molt camí per recórrer. | |
Per altra banda, hem de continuar fomentant les actituds cíviques amb la tinença | |
de gossos i sancionar les incíviques. Un entorn segur i net és responsabilitat dels | |
cuidadors de gossos. | |
Per últim, hem de reconèixer la tasca que fan les entitats animalistes en la defensa | |
dels drets dels animals i en la contínua col·laboració per fer del nostre municipi un | |
poble pet friendly, que hem de preservar. | |
En el proper mandat ens comprometem a: | |
• Establir el I Programa de protecció animal al Vendrell orientat a eliminar el maltractament animal i a reduir l’abandonament d’animals de companyia. | |
• D’acord amb les noves normatives, redactar una ordenança de benestar animal. | |
• Incorporarem les entitats animalistes a les taules cíviques i als consells de participació per afavorir la convivència i la protecció del medi ambient. | |
• Difusió de campanyes públiques de promoció de l’esterilització, prevenció de | |
malalties i identificació d’animals. | |
79 | |
• Implementació d’un programa de gestió de colònies felines juntament amb les | |
entitats i voluntariat. | |
• Desenvolupament de mesures educatives, formatives i de sensibilització ciutadana contra el maltractament animal i l’abandonament. | |
• Fomentar mitjançant campanyes informatives la identificació d’animals de | |
companyia i cria autoritzada. | |
• Fomentar i potenciar la tinença cívica d’animals de companyia. | |
• Establir plans d’activitat subvencionada conjuntament amb les entitats per tal | |
de protegir els drets dels animals i dels cuidadors cívics. | |
• Ampliar la xarxa de pipicans a tots els nuclis. | |
• Adequarem i ampliarem els espais d’esbarjo per als gossos. | |
• Impedir dins les competències municipals que persones amb condemnes de | |
maltractament puguin optar a tenir animals de companyia. | |
80 | |
Un programa per la majoria | |
Cohesió | |
territorial 18. (ODS 6, 16) | |
82 | |
18. Cohesió territorial (ODS 6, 16) | |
18.1 La cohesió territorial implica polítiques públiques | |
El concepte de cohesió territorial tracta la reducció de les asimetries que puguin | |
existir entre barris i nuclis del Vendrell que s’han produït per al desigual creixement demogràfic que aquest creixement ha tingut al llarg dels anys. | |
Cohesió social, cohesió territorial i transformació urbana no es poden deslligar. | |
Formen un tot que només és possible amb polítiques públiques i serveis públics. | |
Al llarg del programa hem vist diferents projectes de transformació urbana, verda, | |
sostenible, que connecta els barris. Igualment, hem parlat de polítiques socials | |
per totes i tots els vendrellencs, independentment del nucli, urbanització o barri | |
on visquin. També parlem de transport que connecta els barris d’aquest multicèntric municipi del Vendrell. L’activitat econòmica i comercial que ha de donar | |
un bon servei a tota la ciutadania. L’educació, la cultura i l’esport com a elements | |
inclusius i cohesionadors. | |
El nostre projecte és un projecte per tots, i per aconseguir aquesta doble cohesió, | |
social i territorial cal que els serveis públics arribin fins l’últim racó del municipi. | |
El Vendrell creix en població i volem que sigui de forma sostenible per garantir la | |
qualitat dels serveis públics a tots els barris. Els nou models de neteja viària i de | |
recollida de residus suposaran una gran millora per tots els barris, però en especial, per aquells que més han crescut en població resident com ara els nuclis marítims. Tindrem nous equipaments educatius. La cultura ha de continuar arribant | |
a tots els barris. Els equipaments de salut han d’adequar-se a la dimensió que els | |
ciutadans necessiten. | |
El nostre programa per a la majoria no és cap eufemisme. Volem seguir treballant | |
les tres dimensions de la cohesió territorial: | |
• La dimensió econòmica, creant les infraestructures necessàries per al desenvolupament econòmic de tots els nuclis del Vendrell. | |
• La dimensió social, promovent la millora de la qualitat de vida de tots i totes | |
les vendrellenques, independentment del barri, nucli, o urbanització en què | |
visquin. | |
• La dimensió ambiental, per tal de preservar i conservar els recursos naturals i | |
de millorar el nostre entorn i la connexió entre els barris. | |
I tot això s’ha de fer amb racionalitat, eficiència i reforçant la identitat col·lectiva | |
de cada barri, i la identitat col·lectiva com a municipi. | |
83 | |
18.2 Els interessos de la ciutadania per sobre de tot | |
Els i les socialistes i progressistes apostem sempre pel model de servei públic més | |
eficient i sostenible, i que millor garanteixi la salvaguarda dels drets dels ciutadans a rebre qualitat en aquests serveis. | |
En aquest sentit, ens comprometem a continuar la política d’actualització dels | |
contractes públics i de control de la prestació del servei de proveïdors i contractistes introduint clàusules socials i mediambientals. | |
18.3 Defensem els serveis públics. Defensem l’ocupació pública. | |
Durant el període 2019-2023 l’Ajuntament ha fet un salt qualitatiu en les polítiques | |
de recursos humans. Hem iniciat els procediments per tal de reduir la temporalitat a la plantilla al 8 % en 2024; hem actualitzat la relació de llocs de treball; hem | |
reduït la jornada laboral a 35 hores setmanals; hem començat a regularitzar categories i llocs de feina després de molts anys; hem aprovat els llocs de feina de | |
coordinadors d’àrea per millorar el treball en equip entre regidories i hem aprovat | |
un reglament de teletreball per al personal al servei de l’administració entre altres. | |
• Per al període 2023-2027 continuarem en aquesta línia iniciada i creant borses | |
de treball creant oportunitats per entrar a treballar a l’administració pública | |
sempre amb els principis d’igualtat, capacitat, mèrit, publicitat i transparència | |
dels processos selectius. | |
• Continuarem millorant les condicions laborals, tecnificant la plantilla, potenciant la coordinació i el treball en equip entre regidories. En aquest sentit: | |
- Proveirem les coordinacions d’àrees que preveu la RLT. | |
- Oficina de projectes estratègics de municipi. | |
18.4 Tecnologia com a instrument de gestió per continuar avançant | |
Dins del concepte de les smarts cities o ciutats intel·ligents per a una millor gestió | |
del conjunt de serveis i de les necessitats del municipi, en aquest mandat, l’Ajuntament ha començat a introduir-se en el big data amb els sistemes d’informació | |
geogràfica o GIS. Aquests sistemes es basen en una base cartografiada del municipi amb múltiples capes d’informació, com ara: la distribució espacial dels serveis | |
municipals, dades socials, econòmiques, ambientals, del padró, del cens, del cadastre, del plànol general, etc. | |
84 | |
18.5 Cuidem el Vendrell | |
A aquesta eina s’incorporarien també les dades que aporta l’app Cuidem el Vendrell | |
que -a més d’un canal ràpid i fàcil per a la ciutadania a l’hora de traslladar avisos | |
a l’Ajuntament- també els situa al mapa facilitant la identificació de zones d’actuació preferent. | |
18.6 Administració electrònica i atenció presencial garantida | |
Per altra banda, en aquest mandat i impulsat per la pandèmia hem estès l’administració electrònica. Tot i això, també garantim l’atenció presencial i el suport per | |
fer tràmits en línia. | |
18.7 Transparència i participació ciutadana | |
Els governs locals estem en contacte directe amb la ciutadania, els prestadors dels | |
serveis més bàsics, i per això hem de promoure processos innovadors de participació i de deliberació amb la ciutadania, així com un lideratge basat en l’ètica | |
pública, l’exercici de la transparència i el fàcil accés a la informació i una rendició | |
periòdica de comptes. | |
El Vendrell ha estat reconegut de forma recurrent per ser un exemple de transparència i de bon govern, i en aquest sentit, ens comprometem a continuar treballant en aquesta línia: | |
• Implementació de la gestió amb sistemes de big data | |
• Les i els ciutadans accediran a tota la informació rellevant que es generi en | |
l’àmbit de la gestió municipal, A més del que estableix la legislació vigent en | |
matèria de transparència, es publicaran totes les despeses que efectuï l’administració municipal. | |
• Assemblees ciutadanes, el Govern als Barris, amb la participació dels veïns i | |
veïnes, en les quals es rendiran comptes de la gestió i es recolliran les aportacions de la ciutadania. | |
• Se sotmetran a informació i debat públic l’esborrany dels pressupostosmunicipals, que reservaran una quantitat anual per a inversions a decidir en processos participatius. | |
• Promourem la creació de xarxes de col·laboració ciutadana per a la gestió compartida d’iniciatives i espais públics. | |
• Es designarà un Comissionat Municipal, al màxim nivell, perquè garanteixi la | |
coherència de les decisions polítiques de l’Ajuntament amb l’Agenda 2030. | |
85 | |
18.8 Pla de reordenació d’edificis i serveis municipals | |
El creixement demogràfic en alguns nuclis i el nostre compromís per la cohesió | |
territorial ens obliga a redimensionar els serveis sota paràmetres d’eficàcia i eficiència. Per aquesta raó és necessària una planificació i reubicació de serveis per | |
aconseguir un triple objectiu: | |
• Millora de l’accés als tràmits administratius per a la ciutadania (persones físiques, entitats i altres persones jurídiques) | |
• Millora de l’accessibilitat per gent gran i persones amb mobilitat reduïda. | |
• Millora dels espais laborals per als treballadors dels serveis municipals | |
18.9 Seguretat i convivència i lluita contra l’ocupació delinqüencial | |
Ser progressista és garantir la seguretat i la convivència de totes les vendrellenques | |
i vendrellencs, la tranquil·litat als carrers i als habitatges. Per això, un dels objectius | |
del proper mandat continuarà sent la seguretat per garantir la convivència. | |
Durant el període 2019-2023 s’ha realitzat un esforç important augmentant la plantilla de la policia local del Vendrell, la tercera en efectius després de Tarragona i Reus, | |
incorporat 22 agents funcionaris nous. | |
Igualment, amb els sindicats de la policia i la prefectura es va aprovar l’any 2021 el | |
PEMCS, el Pla de Millora de la Convivència i la Seguretat, que contempla l’increment | |
d’agents al carrer, la recuperació de les patrulles a peu als barris i campanyes policials específiques de reforç i prevenció. Aquest pla és la base del model policial del | |
Vendrell: proximitat, professionalitat i eficàcia per garantir la convivència. | |
En el proper mandat continuarem prioritzant la seguretat dels nostres veïns i veïnes | |
amb: | |
• Centre de Control de videovigilància, amb renovació del programari i del maquinari per controlar en temps real i gravar les imatges de la xarxa de videovigilància. | |
• Ampliar el sistema de videovigilància als barris i a les urbanitzacions. | |
• Nova comissaria a l’edifici del Camí de Roda. | |
• Nova Unitat de Suport Policial. Unitat que reforça les actuacions de la policia | |
local en funció de les circumstàncies i necessitats. | |
• Presència policial a tots els barris i urbanitzacions. La prevenció és el centre del | |
nostre model de policia local. | |
• procediments de desnonament en cas d’ocupacions conflictives. | |
86 | |
• Lluitar contra l’ocupació il·legal i la delinqüència. L’ocupació delinqüencial és | |
una xacra que afecta a tots els municipis. La nova regulació permetrà iniciar | |
• Centre de Control de videovigilància, amb renovació del programari i del maquinari per controlar en temps real i gravar les imatges de la xarxa de videovigilància. | |
• Ampliar el sistema de videovigilància als barris i a les urbanitzacions. | |
• Nova comissaria a l’edifici del Camí de Roda. | |
• Nova Unitat de Suport Policial. Unitat que reforça les actuacions de la policia | |
local en funció de les circumstàncies i necessitats. | |
• Presència policial a tots els barris i urbanitzacions. La prevenció és el centre del | |
nostre model de policia local. | |
• Lluitar contra l’ocupació il·legal i la delinqüència. L’ocupació delinqüencial és | |
una xacra que afecta a tots els municipis. La nova regulació permetrà iniciar | |
procediments de desnonament en cas d’ocupacions conflictives. | |
• Potenciarem la protecció permanent contra la violència de gènere i l’assistència | |
a les víctimes. | |
• Reforçarem la coordinació dels diferents cossos de seguretat. | |
• Impulsarem la protecció integral de les persones majors i els infants, afrontant | |
de forma específica els seus problemes de seguretat, coordinant l’actuació dels | |
Serveis Socials i de la Policia de Barri. | |
• Impulsarem programes d’educació viària a les escoles, instituts i al Casal Jove. | |
• Hem d’acabar amb l’incivisme, i per això endurirem les sancions a les persones | |
incíviques que fan malbé el patrimoni públic, que aboquen runes o residus | |
(matalassos, mobiliari, electrodomèstics) en l’espai públic o que fan bretolades | |
al patrimoni de tots. | |
• Col·laboració amb els agents cívics per prevenir i detectar comportaments incívics. | |
87 | |
18.10 Hisenda municipal. Els comptes clars | |
En el període 2019-2023 el govern municipal ha fet possible que l’Ajuntament superi | |
definitivament els problemes econòmics de la crisi de 2008. L’esforç col·lectiu de les | |
vendrellenques i vendrellenc, i el rigor en la gestió econòmic-financera ho han fet | |
possible. | |
Avui l’Ajuntament està sanejat. Ha eixugat el deute amb els bancs dels 89 milions | |
l’any 2012 als 31,5 milions actuals. Només en el període 2018-2022, l’Ajuntament ha | |
reduït el deute en 17 milions, i d’ençà que els socialistes dirigim l’economia municipal, el deute s’ha reduït més del 65 %, i s’ha recuperat l’autonomia financera. Avui | |
l’Ajuntament paga als seus proveïdors a 60 dies, dins els terminis legalment establerts. | |
Aquesta gestió responsable ha permès recuperar la capacitat d’inversió per poder | |
millorar la qualitat de vida dels ciutadans i l’entorn urbà. Hem gestionat de manera | |
rigorosa les finances municipals i hem fet inversions tan importants com: Dr. Robert, | |
Quatre Fonts, Pont de França, Cristina Baixa, Pl. Germans Trillas, reforma del centre | |
històric de Coma-ruga, el carril bici, etc. Aquestes inversions les hem complementat | |
amb subvencions atorgades per les altres administracions, cosa que representa que | |
l’Ajuntament ha presentat projectes que han estat ben valorats, i els ha executat i | |
justificat: Feder, Next Generation, PAM, PUOSC. | |
Però a més de les inversions, hem mantingut la despesa social fins al punt de ser | |
líders entre els municipis que més diners dediquen a la promoció i a la protecció social de la ciutadania. La nostra despesa social és un 40 % superior a la mitjana dels | |
municipis de Catalunya entre 20.000 i 50.000 habitants. | |
Tot i els anys d’incertesa causada per la COVID-19 i la guerra d’Ucraïna, el govern | |
socialista del Vendrell ha aconseguit moderar la despesa de funcionament del mateix Ajuntament, mantenir la despesa social, afrontar inversions transformadores i | |
reduir el deute municipal, havent congelat els impostos als dos últims exercicis. | |
Els pròxims anys, l’equip de govern socialista i de progrés es compromet a continuar | |
en la línia de rigor i responsabilitat en la gestió econòmica, realitzar les inversions i | |
actualitzar els serveis previstos en aquest programa electoral, mantenir la despesa | |
social, i continuar l’impuls en la transformació urbana, verda i sostenible que situï | |
el Vendrell com un municipi modern, dinàmic i del que tots i totes ens sentim plenament orgullosos. | |
88 | |
L’Ajuntament del Vendrell ha aconseguit finançar dos dels seus projectes amb Fons | |
Next Generation de la Unió Europea. La conversió en zona de vianants del Pont de | |
França, la Plaça de França i Cristina Baixa, i la naturalització i arranjament de les | |
rieres. Aquests fons estan dissenyats per ajudar els països a recuperar-se de la pandèmia de COVID-19 i avançar cap a una economia més sostenible i resilient. Els municipis també es beneficien d’aquests fons, ja que els podem utilitzar per finançar | |
projectes que aborden desafiaments locals, medi ambient, digitalització i contribueixin al desenvolupament econòmic i social. | |
Les ordenances fiscals regulen els tributs, impostos i preus públics municipals i permeten introduir aspectes de millora per tal que la fiscalitat dels vendrellencs sigui | |
justa, progressiva i redistributiva. Continuarem apostant fortament per protegir les | |
persones més vulnerables i lluitar contra el canvi climàtic, mitjançant sistemes d’eficiència energètica. En aquest sentit: | |
• Bonificacions de l’IBI a les famílies nombroses i monoparentals segons nivell de | |
renda. | |
• Exempcions i bonificacions en diferents tributs i preus públics per a persones | |
amb discapacitat. | |
• Bonificacions i ajuts per a l’eliminació de barreres arquitectòniques i accessibilitat. | |
• Bonificacions de tributs per a inversions en energies verdes (cotxes híbrids i elèctrics, instal·lació de panells solars, etc.) | |
• Bonificacions de tributs quan l’activitat econòmica respon a finalitats d’interès | |
cultural o social. | |
• Continuar gravant l’IBI dels pisos buits de grans tenidors per aconseguir ampliar | |
la borsa de lloguer social aconseguida durant els darrers anys. | |
El pressupost municipal és l’eina de planificació econòmica i financera dels ajuntaments i en aquest sentit és una eina política perquè es prioritza la despesa. Els governs socialistes i de progrés del Vendrell hem posat sempre l’accent en la despesa | |
social, és a dir, en la inversió en les persones, en les polítiques socials i mediambientals, i així ens comprometem per al proper mandat. | |
Constituirem una taula cívica per a l’estudi de l’adequació dels beneficis reconeguts | |
a les diferents ordenances fiscals per tal de facilitar l’equitat de les persones amb | |
discapacitat o millor dit capacitats diverses. | |
El Pla estratègic de subvencions és l’instrument per planificarles subvencions i ajuts | |
a les entitats. Durant el període 2019-2023 s’ha actualitzat aquest pla, identificant les | |
bases de cada línia de subvenció, els objectius estratègics i operatius de cada subvenció així com la tipologia de la mateixa i la forma de justificació. Al proper període | |
seguirem en aquesta línia ampliant les subvencions a totes les entitats del municipi | |
que duen a terme activitats d’interès social en un sentit ampli. | |
Les | |
urbanitzacions 19. són Vendrell | |
90 | |
19. Les urbanitzacions són Vendrell | |
Les urbanitzacions estan passant de ser llocs de segona residència a llocs de primera residència que necessiten més servei tot l’any. En aquest sentit, el nostre | |
compromís amb les urbanitzacions per al proper període es pot veure desglossat | |
al llarg del programa electoral, i en concret, el més important és: | |
• Reforçar la seguretat i la vigilància amb la instal·lació progressiva de càmeres | |
de videovigilància a les entrades i sortides de les urbanitzacions. | |
• Reforçar la neteja viària amb el nou contracte que estarà en vigència durant | |
aquest any 2023, quan finalitzi la tramitació administrativa | |
• Reforçar la recollida de residus amb nous sistemes de recollida. | |
• Reforçar els serveis de poda de l’arbrat viari i herbes a l’espai públic. | |
• Millora de l’enllumenat públic. | |
• Millora de l’asfaltatge de carrers amb el pla renove d’asfalt i voreres. | |
• Nous equipaments de gimnàstica activa | |
• Nous pipicans. | |
• Millora de les freqüències i augment de les parades del PasBus com a element | |
de mobilitat sostenible. | |
Respecte de les urbanitzacions no recepcionades, l’Ajuntament continuarà col.laborant estretament amb les juntes de compensació amb l’objectiu de facilitar els | |
tràmits i gestions necessàries per procedir a la recepció i garantir la prestació dels | |
serveis bàsics i obligatoris, i millorar els serveis municipals que es presten, establint-ne de nous. | |
Els serveis públics i mobilitat | |
als nuclis marítims: Coma-ruga, Sant Salvador i el Francàs | |
20. | |
92 | |
20. Els serveis públics i mobilitat als nuclis marítims: Coma-ruga, | |
Sant Salvador i el Francàs | |
El creixement demogràfic que viu el Vendrell i el conjunt del litoral es concentra | |
principalment als nuclis marítims i a les urbanitzacions. Aquestes zones urbanes, | |
tradicionalment de segones residències i ocupades els mesos d’estiu, en aquests | |
moments estan augmentat i consolidant la població resident. | |
Aquest fet fa necessari que s’ampliï els serveis municipals als nuclis marítims i es | |
millori la mobilitat per cohesionar el municipi. Garantir la igualtat d’oportunitats, | |
i els drets i deures de tots els veïns i veïnes, independentment del barri, urbanització o nucli de població és prioritari per al nostre model de municipi cohesionat | |
i inclusiu. | |
Com en els propers anys el principal creixement d’equipaments, serveis públics i | |
necessitat de mobilitat es donarà a la franja litoral del municipi, fem un resum de | |
les principals actuacions indicades en apartats anteriors: | |
• Tinència d’alcaldia de cohesió territorial, amb delegació de coordinació dels | |
serveis públics als nuclis marítims | |
• Pont de l’Av. Parlament de Catalunya a Sant Salvador. Pont per creuar la riera de | |
la Bisbal en paral·lel a la via del tren i que uneixi amb una via ràpida l’extrem | |
est del municipi. A més, permetrà alliberar trànsit de pas de la primera línia de | |
mar, de l’Av Palfuriana i de l’espai de les Madrigueres. | |
• Nou CAP de Coma-ruga, que doblarà l’actual, amb 1.000 m2, 3 infermeres i metges. En aquests moments se n’està estudiant la millor ubicació. | |
• Biblioteca Municipal de Coma-ruga, segona biblioteca del municipi, que ampliarà la sala de lectura actual i s’instal·larà a l’espai de l’antiga escola dels | |
Secallets. | |
• Nou edifici de l’Institut Escola de Coma-Ruga, a l’edifici blau, antiga escola Pla | |
de Mar. | |
• Edifici Tabaris, edifici polivalent amb hotel d’entitats, punt d’informació, gran | |
sala firal i el primer museu de Coma-ruga tant per als veïns com per als visitants. | |
• Complex esportiu a Coma-ruga (gimnàs), l’augment de la població i també dels | |
practicants d’esport fa necessari un tercer complex esportiu al municipi, en | |
aquest cas ubicat a Coma-ruga, a l’edifici Cinema Brisamar. |
Sign up for free
to join this conversation on GitHub.
Already have an account?
Sign in to comment