AP1 2017-10-24

p0.md

Vectors

Un vector agrupa diferents valors d'un mateix tipus sota un uníc nom.

(FIGURA)

Constructors

• vector<T> v;

  declara v com un vector buit d'elements de tipus T.

• vector<T> v(n);

  declara v com un vector d'n elements de tipus T.

• vector<T> v(n, x);

  declara v com un vector d'n elements de tipus T, tots inicialitzats a x.

Operacions

• v.size()

  retorna el nombre d'elements en v.

• v[i]

  retorna l'element a la posició i-èsima de v. Les posicions comencen de 0 i van fins a v.size() - 1. Accedir a un element fora d'aquestes posicions és un error de programació (del qual C++ no es queixarà).

• v.front()

  retorna el primer element de v (v[0]).

• v.back()

  retorna el darrer element de v (v[v.size() - 1]).

• v.push_back(x)

  afageix l'element x al final del vector (incrementant la seva mida).

• v.pop_back(x)

  treu el darrer element del vector (decrementant la seva mida).

Recorregut

Es poden recórrer tots els elements d'un vector amb un bucle for que els travessa d'esquerra a dreta:

vector<int> v = {4, 2, 1, 8, 4, 7};
for (int x : v) {
    cout << x << endl;
}

Si el recorregut ha de canviar els valors del vector, cal que s'iteri amb una referència:

vector<int> v = {4, 2, 1, 8, 4, 7};
for (int& x : v) {
    x *= 2;
}
for (int x : v) {
    cout << x << endl;
}

Textos (strings)

Els textos es representen en C++ com a strings. Podeu imaginar que un string és un vector de caràcters vector<char> (no és exactament així, per` l'analogia és suficient per treballar).

p1.cc

// Comptar el nombre d'ocurrències de darrer element d'una seqüència
// no buida d'enters.

#include <iostream>
#include <vector>
using namespace std;

int main() {
    vector<int> v;

    // llegir el vector
    int x;
    while (cin >> x) {
        v.push_back(x);
    }

    // recórrer tots els elements del vector comptant les ocurrències (n) del darrer element
    int n = 0;
    for (int x : v) {
        if (x == v.back()) {
            ++n;
        }
    }

    // escriure el resultat
    cout << n << endl;
}

p2.cc

#include <iostream>
#include <vector>
using namespace std;


// Funció que retorna l'element més petit d'un vector de reals no buit.

double minim(const vector<double>& v) {
    double m = v.front();
    for (double x : v) {
        if (x < m) {
            m = x;
        }
    }
    return m;
}


// Programa principal que prova minim().

int main() {
    vector<double> v = {2.5, 3.14, 6.0, 1.1, 666.666};
    cout << minim(v) << endl;
}

p3.cc

#include <iostream>
#include <vector>
using namespace std;


// Funció que retorna la mitjana d'un vector de reals no buit.

double mitjana(const vector<double>& v) {
    double s = 0.0;
    for (double x : v) {
        s += x;
    }
    return s / v.size();
}



// Programa principal que prova mitjana().

int main() {
    vector<double> v = {2.5, 3.14, 6.0, 1.1, 666.666};
    cout << mitjana(v) << endl;
}

p4.cc

#include <iostream>
#include <vector>
using namespace std;


// Acció que escala els valors d'un vector v per un factor c.

double escala(vector<double>& v, double c) {
    for (double& x : v) {
        x *= c;
    }
}


// Programa principal que prova escala().

int main() {
    vector<double> v = {2.5, 3.14, 6.0, 1.1, 666.666};
    escala(v, 2.0);
    for (double x : v) {
        cout << x << endl;
    }
}

Gràcies ;)